Durant molt de temps hem assumit que el soroll era una conseqüència pràcticament inevitable de viure en una ciutat. Trànsit, transport públic, activitat comercial, obres, instal·lacions, oci, concentració de persones… Les ciutats generen so constantment i, durant anys, bona part de les actuacions s’han centrat a corregir els problemes una vegada que ja havien aparegut.
A Macústica creiem que aquest plantejament està canviant.
Les “quiet zones” urbanes són tendència i milloren la qualitat de vida. I, des de la nostra experiència en acústica ambiental, considerem que el seu interès va molt més enllà de crear petits racons on simplement hi hagi menys decibels.
El que és realment interessant és que introdueixen una nova manera de pensar la ciutat: no esperar que aparegui un problema de soroll per intentar corregir-lo, sinó incorporar la qualitat acústica des del mateix disseny urbà.
Per a nosaltres, aquest és un dels principals canvis que haurien de produir-se a les ciutats del futur.
Hem de passar de combatre la contaminació acústica quan ja existeix a dissenyar conscientment llocs on el so sigui compatible amb el descans, la conversa, el passeig, la concentració i el benestar.
Què entenem per zones de baixa contaminació acústica?
Quan parlem de zones de baixa contaminació acústica, ens referim a espais urbans la qualitat sonora dels quals es manté especialment protegida davant el soroll ambiental.
A la normativa trobem habitualment el concepte de zona tranquil·la, utilitzat per definir àrees on l’exposició al soroll es manté per sota de determinats valors i on existeix un interès específic per conservar una bona qualitat acústica.
Però des de Macústica creiem que limitar aquest concepte únicament a un determinat valor expressat en decibels seria quedar-nos a mig camí.
Una zona tranquil·la pot ser un parc, una plaça interior, un corredor verd, un carrer residencial protegit del trànsit de pas, un passeig, un entorn escolar, un pati urbà o fins i tot un petit espai situat relativament a prop d’una avinguda transitada però acústicament protegit gràcies a la configuració de l’entorn.
L’objectiu tampoc no ha de ser assolir el silenci absolut.
Quan treballam en acústica sabem que el confort no consisteix simplement a eliminar tots els sons.
L’aigua, les fulles mogudes pel vent, una conversa, els ocells o les passes d’altres persones també formen part de la ciutat.
Una zona pot tenir activitat i, al mateix temps, oferir una bona qualitat acústica.
Per això cada vegada ens sembla més important parlar de paisatge sonor urbà.
Una ciutat tranquil·la no ha de ser necessàriament una ciutat silenciosa
Per a nosaltres, aquest matís és fonamental.
Quan analitzem el confort acústic d’un espai no ens hauríem de preguntar únicament quants decibels hi ha.
També ens hem de preguntar quins sons hi predominen, d’on procedeixen, quan apareixen i com interfereixen en les activitats que es desenvolupen en aquell lloc.
Dos espais amb nivells sonors relativament similars poden generar sensacions completament diferents.
No percebem igual una zona dominada per motors, frenades i acceleracions que una altra on predominen sons naturals, converses llunyanes o el moviment de la vegetació.
Per això creiem que les ciutats han de començar a plantejar-se una pregunta diferent.
No només:
“Quant de soroll hi ha aquí?”
Sinó també:
“Com volem que soni aquest espai?”
Aquest canvi de perspectiva transforma completament la manera com podem abordar la planificació acústica urbana.
Per què creiem que les ciutats necessiten zones tranquil·les
La contaminació acústica no és únicament una qüestió de molèstia.
L’exposició continuada al soroll afecta el descans, el son, el benestar i la qualitat de vida de les persones.
Per això, quan una ciutat protegeix acústicament un parc, redueix el trànsit de pas en un carrer residencial o genera un espai més tranquil a prop d’habitatges, escoles o centres sanitaris, no està actuant simplement sobre una qüestió estètica o de confort.
Està millorant l’entorn quotidià de les persones.
A més, creiem que hi ha una altra qüestió especialment important: la proximitat.
No n’hi ha prou de disposar d’una gran zona verda tranquil·la situada lluny de les àrees residencials.
Les persones necessiten poder accedir fàcilment a espais acústicament confortables.
Per això pensem que el vertader repte no consisteix únicament a crear algunes zones tranquil·les aïllades, sinó a desenvolupar una xarxa d’espais urbans de baixa contaminació acústica distribuïts per la ciutat.
Petits parcs, carrers pacificats, places protegides, corredors verds o itineraris per a vianants poden formar part d’aquesta xarxa.
Com dissenyem una zona de baixa contaminació acústica
Aquí és on entra l’enginyeria acústica.
Quan estudiem un espai urbà analitzem tres elements fonamentals: les fonts de soroll, la propagació del so i els receptors.
A partir d’aquí podem estudiar diferents estratègies.
Quan parlem de quiet zones creiem que és especialment important analitzar conjuntament planificació, vegetació, paviments i barreres naturals, perquè rarament existeix una única solució capaç de resoldre tots els problemes acústics d’un entorn urbà.
L’objectiu és combinar diferents eines de manera intel·ligent.
Incorporar l’acústica des de la planificació urbana
A Macústica considerem que una de les millors mesures contra el soroll és evitar que el problema arribi a produir-se.
I això significa incorporar criteris acústics des de les primeres fases del planejament.
Abans de desenvolupar un nou barri o una nova infraestructura podem preguntar-nos:
On seran les principals fonts de soroll?
On se situaran els habitatges?
Quina orientació tindran els edificis?
On seran els dormitoris?
Podem generar façanes protegides?
On seran els patis i les zones de descans?
Podem utilitzar altres edificis com a protecció davant el trànsit?
Com es propagarà el soroll d’una carretera pel nou desenvolupament?
Totes aquestes qüestions es poden analitzar abans de construir.
I fer-ho canvia completament el resultat.
La disposició dels edificis, per exemple, es pot utilitzar per generar espais interiors protegits del trànsit.
Un bloc correctament orientat pot actuar com a pantalla acústica per a un pati, una plaça interior o una zona residencial.
Des del nostre punt de vista, aquesta manera de treballar és molt més eficient que construir primer i descobrir després que necessitem introduir mesures correctores.
Vegetació: una eina important, però no una solució màgica
Quan pensem en ciutats tranquil·les és habitual parlar de vegetació.
Arbres, arbustos, jardins i corredors verds poden contribuir a crear espais més agradables i a millorar la percepció del paisatge sonor.
Però des de Macústica creiem que és important explicar aquest punt amb rigor.
No n’hi ha prou de plantar una filera d’arbres i assumir que el soroll desapareixerà.
El comportament acústic d’una massa vegetal depèn de molts factors: la seva profunditat, densitat, altura, distribució i relació entre la font sonora i el receptor.
En molts entorns urbans, on l’espai disponible és limitat, la reducció directa del nivell de soroll únicament mitjançant vegetació pot no ser suficient.
Per això l’hem de combinar amb altres estratègies.
Tanmateix, la vegetació té també un component perceptiu molt rellevant.
Un espai dominat visualment per arbres, plantes i elements naturals es pot percebre com més agradable que un altre sotmès a un nivell sonor similar però envoltat de trànsit, asfalt i maquinària.
Per això, quan parlem de paisatge sonor, no analitzem únicament com es propaga físicament el so.
També ens interessa com les persones experimenten aquest entorn.
Paviments de baixa emissió sonora
Una altra de les eines que podem utilitzar es troba directament a la superfície dels carrers.
El contacte entre els pneumàtics i el paviment forma part del soroll generat pel trànsit rodat, especialment a determinades velocitats.
Per això existeixen paviments i mescles dissenyats per reduir el soroll produït durant el rodolament.
En determinats escenaris, l’ús de paviments de baixa emissió acústica o asfalts fonoabsorbents pot formar part d’una estratègia global de reducció del soroll urbà.
Però tampoc no existeix un paviment acústic que funcioni igual en qualsevol situació.
Quan estudiem aquestes solucions hem de tenir en compte factors com la velocitat de circulació, el tipus de trànsit, el percentatge de vehicles pesants, l’estat del ferm, el manteniment i l’envelliment del paviment.
Per a nosaltres, aquesta és precisament una de les claus de l’urbanisme acústic: no cercar solucions miraculoses, sinó combinar decisions compatibles entre si.
Barreres naturals i disseny del terreny
Quan existeix una font important de soroll també podem actuar sobre el recorregut que segueix el so.
I això no significa necessàriament instal·lar una pantalla acústica convencional.
La mateixa topografia ens pot ajudar.
Talussos, desnivells, monticles enjardinats i determinades configuracions del terreny poden contribuir a generar apantallament acústic.
A més, aquest tipus de solucions es poden integrar millor dins del paisatge urbà que determinats elements artificials.
Però, com passa amb qualsevol barrera acústica, el seu disseny és fonamental.
Quan estudiem una solució d’aquest tipus analitzem la seva posició, altura, longitud i relació geomètrica amb la font i amb els receptors.
Una barrera col·locada en una posició incorrecta pot tenir un efecte molt menor del que s’esperava.
Per això les simulacions acústiques resulten especialment útils.
Ens permeten estudiar diferents alternatives abans de construir-les i preveure quina solució pot oferir un millor comportament.
Reduir el trànsit de pas també és reduir soroll
Si una de les principals fonts de contaminació acústica urbana és el transport, qualsevol nou model de ciutat ha d’analitzar també la mobilitat.
Reduir el trànsit innecessari, reorganitzar itineraris, evitar la circulació de pas per determinats carrers residencials, afavorir els desplaçaments a peu i en bicicleta o gestionar adequadament les velocitats pot produir canvis importants en l’entorn acústic.
Però hi ha un matís que considerem important.
Una Zona de Baixes Emissions i una zona de baixa contaminació acústica no són exactament el mateix.
Poden compartir mesures i objectius, però no són conceptes equivalents.
Les Zones de Baixes Emissions se centren fonamentalment en la reducció de determinats contaminants associats a la mobilitat.
Una zona tranquil·la es defineix des del punt de vista de la qualitat acústica.
Fins i tot amb l’electrificació dels vehicles continuarà existint soroll de rodolament, especialment a determinades velocitats.
Per això creiem que una ciutat acústicament saludable ha de combinar mobilitat, planificació urbanística i control del soroll.
Com sabem si una zona és realment tranquil·la?
Des de Macústica considerem que no hauríem de definir una zona com a tranquil·la únicament perquè, subjectivament, “sembla silenciosa”.
Disposem d’eines tècniques per estudiar-la.
Una de les més importants són els mapes de soroll.
Per a nosaltres, un mapa de soroll no és simplement un plànol ple de colors.
És una representació de com es distribueix el so en un territori.
Ens permet identificar zones especialment exposades, detectar àrees protegides, estudiar la propagació de determinades fonts i analitzar quina població o quins edificis es poden veure afectats.
A més, podem complementar aquesta informació mitjançant mesuraments acústics i models predictius.
En la nostra feina d’acústica ambiental duim a terme precisament aquest tipus d’anàlisis.
Podem caracteritzar una situació existent mitjançant mesuraments, desenvolupar models de propagació sonora i estudiar diferents escenaris abans de decidir quines mesures aplicar.
I això té un avantatge molt important.
No necessitem actuar a cegues.
Podem preguntar-nos:
Què passaria si reduïm el trànsit?
I si modificam la velocitat?
Quin efecte tindria una pantalla acústica?
On s’hauria de col·locar un talús?
Com canvia el resultat si modificam la posició dels edificis?
Podem generar un pati protegit?
Fins on arribaria realment la millora acústica?
La simulació ens permet convertir aquestes preguntes en decisions tècniques.
Mesurar decibels és necessari, però hem d’anar més enllà
Evidentment, els nivells sonors són essencials per analitzar qualsevol situació acústica.
Treballam amb indicadors objectius que permeten avaluar l’exposició al soroll i comprovar el compliment dels valors establerts per la normativa.
Però quan parlam de quiet zones creiem que també hem d’ampliar la nostra mirada.
Dos llocs poden presentar valors acústics similars i generar experiències completament diferents.
En un podem escoltar principalment trànsit.
En un altre poden predominar sons naturals.
Per això el nombre de decibels és imprescindible, però no sempre explica per si mateix tot el paisatge sonor.
L’enginyeria acústica i la percepció dels usuaris no s’haurien d’entendre com a enfocaments enfrontats.
Per a nosaltres, són complementaris.
El mesurament ens permet conèixer què passa físicament.
La percepció ens ajuda a entendre com viuen les persones aquest entorn.
Què podem aprendre de les quiet zones europees
Ens sembla especialment útil veure exemples europeus d’espais dissenyats per oferir silenci i benestar enmig del soroll urbà, perquè demostren que aquest model ja es comença a aplicar.
Algunes ciutats estan passant d’una gestió purament correctiva a una planificació acústica molt més preventiva.
Saragossa: pensar en el soroll abans de construir
El cas de Saragossa ens sembla especialment interessant perquè introdueix el soroll des de les fases inicials del planejament.
Això permet analitzar la disposició dels edificis, la ubicació de zones verdes, la proximitat a infraestructures i la creació d’espais protegits abans d’executar nous desenvolupaments.
Per a nosaltres, aquesta és una de les principals lliçons.
L’acústica no hauria d’aparèixer únicament al final del projecte com una comprovació normativa.
Pot formar part del disseny des del principi.
Un bon projecte acústic pot començar molt abans de seleccionar un aïllament o dissenyar una pantalla.
Pot començar simplement decidint on col·locar un carrer o com orientar un edifici.
Hèlsinki: combinar mesuraments i percepció ciutadana
Hèlsinki aporta un altre enfocament que considerem especialment interessant.
La ciutat ha treballat no només amb mapes i dades acústiques, sinó també amb la percepció dels seus habitants per identificar llocs considerats tranquils o agradables.
I els resultats mostren una cosa que creiem molt important.
Una quiet zone no ha de ser necessàriament un gran parc.
També pot ser un petit pati, una zona verda de proximitat o un espai relativament protegit dins d’un teixit urbà dens.
Això obre moltes possibilitats.
No totes les ciutats disposen de grans superfícies on crear nous parcs.
Però pràcticament qualsevol ciutat pot estudiar petits refugis acústics distribuïts pels seus barris.
Madrid: protegir els espais que ja funcionen bé
Un altre aspecte que considerem fonamental és no centrar tota la gestió acústica únicament en les zones problemàtiques.
Evidentment, hem d’actuar allà on existeix contaminació acústica.
Però també hem de protegir aquells espais que ja presenten una bona qualitat sonora.
Si un parc, una zona residencial o un corredor verd té actualment nivells baixos de soroll, conservar aquesta situació pot ser tan important com reduir el soroll en un altre punt conflictiu.
Des del nostre punt de vista, la gestió acústica d’una ciutat hauria de treballar sempre en aquestes dues direccions:
corregir els problemes existents i protegir la qualitat acústica que encara conservam.
El vertader canvi és prevenir
A Macústica treballam habitualment sobre problemes acústics que ja existeixen.
Apareix una molèstia.
Feim mesuraments.
Identificam les fonts.
Analitzam la propagació.
I estudiam possibles solucions.
Aquesta feina continuarà essent necessària.
Però creiem que l’acústica urbana ha d’avançar cada vegada més cap a un model preventiu.
Si sabem per endavant que una carretera generarà determinats nivells sonors, podem estudiar la posició dels edificis abans de construir-los.
Si sabem que un parc presenta una bona qualitat acústica, podem intentar evitar que noves fonts alterin aquesta situació.
Si un nou desenvolupament es troba al costat d’una infraestructura important, podem dissenyar des de l’inici façanes i espais exteriors protegits.
Si volem crear un corredor tranquil, podem analitzar conjuntament trànsit, velocitat, paviments, vegetació, edificis i espai públic.
L’acústica deixa llavors de ser únicament una mesura correctora.
Es converteix en una eina de disseny urbà.
No existeix una única solució per a totes les ciutats
També volem insistir en una cosa que considerem important: no totes les solucions funcionen igual a tot arreu.
Un carrer estret entre edificis té un comportament acústic molt diferent del d’una gran avinguda oberta.
Un centre històric presenta uns condicionants diferents dels d’una nova urbanització.
Un passeig marítim té unes fonts de soroll i unes condicions de propagació diferents de les d’un polígon industrial o un barri residencial.
Per això no creiem que existeixi una recepta universal per crear una quiet zone.
Primer hem de comprendre el problema.
Després el podem mesurar.
Posteriorment el podem modelitzar.
I finalment podem estudiar quines actuacions tenen més sentit.
Aquesta és, precisament, la lògica amb què treballam en enginyeria acústica.
Zones de baixa contaminació acústica a les Balears
A les Balears creiem que aquest model pot tenir un potencial especialment interessant.
Els nostres municipis conviuen amb trànsit, activitat turística, restauració, oci, infraestructures i zones residencials, però també existeix una relació especialment intensa amb l’espai exterior, els passeigs, les places i el paisatge.
Per això consideram que la qualitat acústica urbana hauria d’ocupar cada vegada més espai dins de la planificació.
Una plaça, un passeig, una zona verda, un entorn escolar o un carrer residencial no s’haurien d’analitzar únicament per la seva estètica o per la seva funcionalitat.
També ens podem preguntar:
Com volem que soni aquest lloc?
A Macústica creiem que incorporar simulacions acústiques a nous desenvolupaments, estudiar mapes de soroll, identificar zones amb bona qualitat sonora i analitzar itineraris tranquils pot ajudar a crear municipis més confortables.
No cal transformar una ciutat sencera de cop.
Podem començar identificant quins espais mereixen ser protegits i on petites intervencions podrien produir millores importants.
Els mapes de soroll també poden servir per dissenyar el futur
Quan elaboram un mapa de soroll obtenim una representació de la situació acústica actual.
Però nosaltres veim aquests mapes com una cosa més.
També es poden convertir en eines de planificació.
Els podem utilitzar per analitzar què podria passar si canvia una carretera, es construeix una urbanització, es reorganitza el trànsit o apareix una nova infraestructura.
La modelització ens permet estudiar escenaris futurs.
Per això un mapa acústic no ens ha de dir únicament on existeix soroll avui.
També ens pot ajudar a decidir on no volem tenir-ne demà.
Aquest canvi ens sembla especialment important.
La ciutat del futur no serà silenciosa
No creiem que la ciutat del futur hagi de ser una ciutat completament silenciosa.
Tampoc consideram que ho hagi de ser.
Les ciutats són activitat, comerç, mobilitat, trobades, cultura i convivència.
Tot això genera so.
El vertader objectiu hauria de ser evitar que una part d’aquests sons es converteixi permanentment en contaminació acústica.
Volem habitatges amb façanes protegides.
Patis on puguem conversar.
Parcs on predominin sons agradables.
Carrers residencials sense trànsit de pas constant.
Entorns escolars acústicament cuidats.
Espais sanitaris protegits.
Places on l’activitat pugui conviure amb el descans de les persones que hi viuen al voltant.
En definitiva, creiem que hem d’incorporar el so dins de les mateixes decisions que ja prenem sobre arquitectura, mobilitat, paisatge i urbanisme.
Dissenyar una ciutat també significa decidir com volem que soni
Per a nosaltres, aquesta és la idea que resumeix tot aquest canvi.
Durant dècades hem dissenyat les ciutats pensant on col·locar edificis, carreteres, arbres, places, instal·lacions i serveis.
Ara disposam d’eines per estudiar també quines conseqüències acústiques tindran totes aquestes decisions.
I creiem que les hem d’utilitzar.
Les zones de baixa contaminació acústica no s’haurien d’entendre com una curiositat urbanística.
Es poden convertir en una peça important de les ciutats saludables.
La planificació ens pot allunyar de determinades fonts.
La disposició dels edificis pot crear espais protegits.
La vegetació pot millorar l’entorn físic i perceptiu.
Els paviments poden contribuir a reduir determinats components del soroll del trànsit.
Els talussos i les barreres poden modificar la propagació sonora.
La mobilitat pot reduir fonts innecessàries.
Els mapes de soroll ens permeten localitzar conflictes.
Els mesuraments ens permeten conèixer la realitat.
I les simulacions acústiques ens ajuden a preveure què passarà abans d’executar una solució.
A Macústica Ingeniería treballam precisament des d’aquesta perspectiva: mesuram, analitzam i simulam el comportament acústic per trobar solucions reals i eficaces.
Treballam en acústica ambiental mitjançant estudis acústics, mapes de soroll, mesuraments, simulacions i avaluació de mesures correctores o preventives.
El nostre objectiu no és aconseguir ciutats mudes.
Volem contribuir a crear ciutats on el soroll es gestioni de manera intel·ligent i on la qualitat acústica formi part del mateix disseny urbà.
Potser d’aquí a uns anys deixarem de considerar excepcional trobar un lloc tranquil enmig d’una ciutat.
Potser començarem a exigir-ho com una característica normal d’un entorn urbà ben dissenyat.
I aquest és, per a nosaltres, el vertader valor de les quiet zones: no aconseguir ciutats sense so, sinó crear ciutats que hagin après a escoltar abans de dissenyar.
