La transició cap a les energies renovables és imprescindible, però això no significa que qualsevol instal·lació renovable sigui acústicament neutra. Aerogeneradors, transformadors, inversors, subestacions elèctriques, sistemes de refrigeració i altres equips auxiliars es poden convertir en fonts de soroll que s’han d’estudiar des de la fase de projecte.
Per això, quan abordam l’impacte acústic de les energies renovables, no ens interessa quedar-nos únicament amb una xifra expressada en decibels. El que és realment important és conèixer quant de soroll genera cada equip, com es propaga aquest so pel territori, quins nivells arriben als habitatges o a altres receptors sensibles i si aquests nivells compleixen els límits establerts per la normativa aplicable.
Analitzar com s’avaluen les emissions sonores de les instal·lacions energètiques és, per a nosaltres, el vertader punt de partida.
I hi ha una raó senzilla: dues instal·lacions amb equips aparentment similars poden produir situacions acústiques completament diferents depenent de la seva ubicació.
La distància fins als habitatges, la topografia, l’altura de les fonts, el tipus de sòl, les condicions meteorològiques, el règim de funcionament, la presència d’obstacles i fins i tot la posició relativa entre font i receptor poden canviar de manera important el resultat.
Per això, en acústica ambiental, calcular abans de construir sol ser bastant més útil que intentar corregir després.
Què entenem realment per impacte acústic de les energies renovables?
L’impacte acústic es pot entendre com l’alteració de l’ambient sonor provocada per una instal·lació energètica sobre el seu entorn.
A la pràctica, no analitzam simplement si una màquina “fa soroll”. Estudiam la relació entre tres elements:
La font, és a dir, l’equip que genera so.
El camí de propagació, que determina com viatja aquest so des de la font.
El receptor, que pot ser un habitatge, una zona residencial, un hospital, una escola, un espai protegit o qualsevol altre punt que requereixi protecció.
Aquest plantejament és especialment important en instal·lacions renovables perquè moltes es troben en entorns rurals amb nivells de soroll de fons relativament baixos.
Una font que podria passar pràcticament desapercebuda al costat d’una carretera o dins d’una zona industrial pot resultar molt més perceptible durant la nit en un entorn rural silenciós.
A més, no tot depèn del nivell global expressat en dB(A). La legislació espanyola contempla correccions associades, entre altres característiques, a components tonals emergents, baixes freqüències i caràcter impulsiu del soroll mitjançant índexs específics d’avaluació.
Per tant, dir simplement que una instal·lació produeix “40 dB” aporta informació incompleta si desconeixem on s’han mesurat, en quines condicions, durant quant de temps i quines característiques espectrals presenta aquest so.
Totes les energies renovables generen el mateix soroll?
No.
I aquesta és una de les primeres diferències que convé deixar clares.
Quan parlam del soroll generat per energies renovables, moltes vegades pensam immediatament en els aerogeneradors. Tanmateix, una instal·lació fotovoltaica també té equips capaços de generar emissions acústiques.
El que canvia és l’origen i el comportament d’aquestes emissions.
Soroll dels parcs eòlics: aerodinàmica, maquinària i vent
Els aerogeneradors poden generar principalment dos grans tipus de soroll: aerodinàmic i mecànic.
El soroll aerodinàmic està relacionat amb la interacció de les pales amb l’aire. El seu comportament depèn de variables com la velocitat del vent, la velocitat de rotació, la geometria i les característiques aerodinàmiques de les pales.
El soroll mecànic procedeix de components del mateix aerogenerador i dels seus sistemes auxiliars.
La literatura tècnica fa anys que estudia aquest fenomen. Un treball presentat a Tecniacústica va analitzar tres parcs eòlics instal·lats a Castella i Lleó en diferents moments, fent mesuraments in situ, mapes acústics i anàlisis espectrals. En els equips estudiats es va observar una presència important de components de baixes i mitjanes freqüències i es va comprovar que els aerogeneradors més antics presentaven emissions més elevades que models posteriors, cosa que reflectia una evolució favorable de les prestacions acústiques.
Aquest darrer aspecte és important.
No és correcte extrapolar sense més ni més el comportament acústic d’aerogeneradors de fa vint anys a instal·lacions actuals. La tecnologia ha evolucionat i el disseny acústic també.
Però tampoc no hem de caure en l’extrem contrari i assumir que, pel fet de tractar-se d’equips moderns, l’impacte serà necessàriament irrellevant.
Cal calcular-lo.
Com influeix el vent en el soroll dels aerogeneradors?
Moltíssim.
El vent té una doble importància.
D’una banda, afecta el funcionament del mateix aerogenerador i, per tant, la seva emissió sonora.
De l’altra, afecta la propagació del soroll entre la instal·lació i els receptors.
Això significa que un estudi acústic d’un parc eòlic no s’hauria de limitar a introduir una potència sonora en un programa i obtenir un mapa de colors.
Cal analitzar correctament l’escenari.
La direcció del vent pot afavorir la propagació cap a determinats receptors, mentre que la topografia també modifica el camp sonor. En mesuraments realitzats en parcs eòlics s’ha observat precisament com la direcció del vent i l’orografia alteren la distribució dels nivells sonors al voltant de les instal·lacions.
Per a mi, aquest és un dels motius pels quals la modelització acústica resulta tan útil: permet estudiar escenaris abans que la instal·lació existeixi físicament.
Quin soroll produeix una planta solar fotovoltaica?
Aquí encara existeix una certa confusió.
Els mòduls fotovoltaics, evidentment, no necessiten parts mòbils per generar electricitat i normalment no constitueixen la principal font acústica d’una planta.
Però això no significa que una instal·lació fotovoltaica sigui completament silenciosa.
Cal mirar la resta dels seus equips.
Entre els principals focus podem trobar:
- inversors;
- transformadors;
- centres de transformació;
- subestacions;
- sistemes de ventilació o refrigeració;
- equips elèctrics auxiliars;
- sistemes d’emmagatzematge, quan n’hi ha;
- maquinària associada a les fases de construcció i manteniment.
De fet, expedients recents d’avaluació ambiental de grans plantes fotovoltaiques identifiquen expressament inversors i transformadors com a fonts de soroll durant la fase d’explotació.
Aquesta diferència respecte de l’eòlica resulta fonamental.
En un aerogenerador, la font acústica està elevada i el soroll aerodinàmic té un pes important.
En una planta fotovoltaica, moltes fonts estan pròximes al terreny i concentrades en determinats centres elèctrics. Això obre possibilitats diferents per al seu tractament mitjançant ubicació, encapsulament, pantalles, tancaments o solucions específiques sobre els equips.
Transformadors: un focus acústic que no convé subestimar
Quan analitz una instal·lació energètica, prest especial atenció als transformadors.
Per què?
Perquè poden presentar components tonals relacionades amb la freqüència elèctrica i els seus harmònics, i un soroll amb característiques molt diferents de les d’altres fonts.
Des del punt de vista de la molèstia, la presència de tons pot ser especialment rellevant.
Una instal·lació pot tenir un nivell global aparentment moderat i, tot i així, resultar clarament perceptible respecte del soroll de fons a causa d’una component tonal.
Precisament per això el Reial decret 1367/2007 no es limita al nivell equivalent ponderat A, sinó que contempla índexs corregits per tenir en compte components tonals emergents, baixes freqüències o components impulsives.
En aquests casos, l’anàlisi freqüencial adquireix tanta importància com el nivell global.
El soroll durant la construcció també forma part del problema
Quan pensam en l’impacte acústic d’instal·lacions renovables, solem centrar-nos en l’explotació.
Tanmateix, una avaluació ambiental completa també ha de considerar la fase d’obra.
Moviment de terres, perforació, excavació, circulació de camions, grues, muntatge d’estructures i altres operacions poden produir nivells superiors als del funcionament habitual posterior.
La gran diferència és que normalment es tracta d’una afecció temporal.
Tot i així, quan existeixen habitatges pròxims, pot ser necessari establir horaris, organitzar rutes de maquinària, limitar determinades operacions simultànies o fer seguiment acústic durant els treballs.
La Llei 21/2013 d’avaluació ambiental exigeix analitzar els possibles efectes significatius dels projectes durant les diferents fases, incloent-hi execució, explotació i, quan correspongui, demolició o abandonament. El seu text consolidat va ser actualitzat per darrera vegada el novembre de 2025.
És a dir, acústicament no hauríem de mirar únicament la fotografia final de la instal·lació.
Cal estudiar tot el seu cicle.
Com avaluam les emissions sonores d’una instal·lació energètica?
Aquesta és probablement la part més important de tot el procés.
Un bon estudi acústic predictiu comença molt abans d’executar la simulació.
- Identificam totes les fonts de soroll
Primer necessitam saber quins equips poden emetre so.
En una instal·lació eòlica poden ser els mateixos aerogeneradors, transformadors i la subestació.
En una planta fotovoltaica podem trobar nombrosos centres de transformació i inversors repartits pel terreny.
Cada focus s’ha de caracteritzar acústicament.
No n’hi ha prou de posar un punt genèric anomenat “planta solar”.
Necessitam conèixer, sempre que sigui possible:
- potència sonora de l’equip;
- espectre per bandes de freqüència;
- directivitat;
- altura d’emissió;
- condicions de funcionament;
- percentatge de càrrega;
- simultaneïtat entre equips;
- comportament diürn, vespertí i nocturn.
Com millors siguin les dades d’entrada, més útil serà la predicció.
2. Caracteritzam el soroll existent abans de la instal·lació
Un altre pas que consider fonamental és conèixer l’estat acústic preoperacional.
És a dir: què passa actualment a l’emplaçament?
Podem fer mesuraments per determinar quins són els nivells existents abans de posar en marxa el projecte.
Això permet identificar carreteres, activitats industrials, explotacions agrícoles, fauna, vent o altres fonts que ja contribueixen a l’ambient sonor.
A Macústica, els estudis d’acústica ambiental es plantegen precisament a partir de mesuraments per caracteritzar l’estat preoperacional, seguits de simulació sonora, proposta de mesures de millora i avaluació de la seva eficàcia.
Aquesta metodologia té un avantatge clar: proporciona context.
Sense context, una xifra acústica perd bona part del seu significat.
3. Localitzam els receptors sensibles
Després identificam on hem de garantir el compliment.
No tots els punts del mapa tenen la mateixa sensibilitat acústica.
Són especialment rellevants:
- habitatges;
- nuclis residencials;
- centres sanitaris;
- centres educatius;
- espais destinats al descans;
- determinats espais naturals quan l’avaluació ambiental així ho requereix.
Aquí apareix una qüestió que genera moltes preguntes: les distàncies mínimes.
I mereix tractar-la amb cura.
Distància entre instal·lacions renovables i habitatges: existeix una separació mínima?
No existeix una única xifra vàlida per a totes les energies renovables, tots els territoris i tots els projectes espanyols.
Aquest és un punt important.
Trobarem recomanacions, restriccions territorials, instruments de planificació i regulacions autonòmiques que estableixen diferents criteris segons el lloc i el tipus de projecte.
La mateixa anàlisi realitzada pel MITECO per a la seva zonificació ambiental mostra una gran varietat territorial en els criteris considerats per a parcs eòlics. A més, el model estatal utilitza 1.000 metres respecte dels nuclis urbans com a criteri de màxima sensibilitat ambiental per a l’energia eòlica seguint un principi de precaució, mentre que el document assenyala que no va trobar una referència equivalent general a distàncies mínimes per a l’energia fotovoltaica en els instruments analitzats.
Però hi ha una cosa que convé recalcar:
una distància utilitzada en una eina de zonificació ambiental no s’ha de confondre automàticament amb una distància legal obligatòria aplicable a qualsevol projecte.
El mateix MITECO adverteix que la seva zonificació és una eina orientativa, no substitueix l’avaluació ambiental del projecte i s’ha de complementar amb la regulació territorial i autonòmica corresponent.
Per això mai no plantejaria una instal·lació simplement dient:
“Som a 500 metres, així que complim”.
Acústicament això no és suficient.
La distància ajuda, però no substitueix un estudi acústic
La propagació sonora fa que, en termes generals, el nivell disminueixi a mesura que augmenta la distància.
Però el comportament real depèn de molts més factors.
Entre aquests:
- geometria de la font;
- altura;
- terreny;
- absorció atmosfèrica;
- efecte del sòl;
- obstacles;
- topografia;
- condicions meteorològiques;
- directivitat;
- nombre de focus que funcionen simultàniament.
Un exemple pràctic apareix en avaluacions ambientals recents de parcs eòlics: existeixen projectes en què la modelització prediu nivells inferiors a 45 dB(A) a 200 metres d’aerogeneradors o transformadors, mentre que els habitatges més pròxims es troben per damunt de 500 metres. És un resultat d’aquest projecte concret, no una regla extrapolable a tots els parcs.
Aquesta distinció és essencial.
Una distància no substitueix el càlcul.
Modelització acústica: preveure el problema abans de construir
La modelització acústica permet representar matemàticament la propagació del so des de totes les fonts fins als receptors.
És, probablement, una de les eines més potents per reduir l’impacte acústic d’una instal·lació abans que aparegui el problema.
Partim d’un model digital de l’entorn i hi incorporam:
- topografia;
- edificis;
- fonts;
- receptors;
- característiques del terreny;
- barreres;
- condicions de propagació;
- potència sonora dels equips.
A partir d’aquí calculam com es distribueix el soroll.
El resultat se sol representar mitjançant mapes acústics o mapes d’isòfones.
D’una ullada podem identificar les zones amb més afectació acústica i comprovar quins receptors queden més exposats.
Per a què serveix realment un mapa de soroll?
No hauria de servir únicament per omplir pàgines d’un estudi.
El seu valor és ajudar-nos a prendre decisions.
Un mapa acústic ens pot permetre comparar, per exemple:
Escenari A: centres de transformació en la seva ubicació inicial.
Escenari B: desplaçament dels equips més pròxims a habitatges.
Escenari C: instal·lació d’una pantalla acústica.
Escenari D: tancament parcial de determinats focus.
Escenari E: elecció d’equips de menor potència sonora.
Si simulam tots aquests escenaris podem comprovar quin ofereix una millor relació entre eficàcia acústica, viabilitat tècnica i cost.
Aquesta manera de treballar és especialment interessant perquè permet atacar el soroll en fase de disseny.
La investigació sobre parcs eòlics ja va mostrar fa anys el valor de representar la distribució sonora mitjançant mapes i analitzar conjuntament distància, vent i orografia.
Avui tenim eines molt més potents per fer-ho.
Quines variables ha de considerar una bona simulació acústica?
Una simulació no és bona simplement perquè el mapa tingui molts colors.
La seva fiabilitat depèn de les dades que hi introduïm.
Potència sonora dels equips
Una de les primeres qüestions és diferenciar entre potència sonora i pressió sonora.
No són el mateix.
La potència sonora caracteritza l’energia acústica emesa per una font.
La pressió sonora és el nivell que podem registrar en un punt determinat i depèn, entre altres coses, de la distància i de l’entorn de propagació.
Confondre ambdues magnituds pot generar errors importants.
Per això preferim treballar amb informació acústica fiable dels fabricants i, quan resulta necessari, caracteritzar els equips mitjançant assaig.
Espectre de freqüències
Dos equips amb el mateix nivell en dB(A) poden sonar de manera molt diferent.
Una anàlisi per bandes permet saber en quines freqüències es concentra l’energia acústica.
Això resulta fonamental per dissenyar mesures correctores.
Una barrera, un silenciador, un tancament o un material absorbent no ofereixen necessàriament la mateixa eficàcia a totes les freqüències.
A més, les baixes freqüències requereixen una atenció especial perquè solen ser més difícils d’atenuar.
Simultaneïtat de funcionament
Un altre error possible consisteix a avaluar únicament un equip quan en realitat poden funcionar vint, cinquanta o cent focus simultàniament.
Els nivells acústics no se sumen aritmèticament.
Se sumen logarítmicament.
Per tant, el nombre d’equips i la seva distribució espacial han d’estar correctament representats en el model.
Període nocturn
En moltes instal·lacions energètiques, el període nocturn resulta especialment crític.
Per què?
Perquè els límits normalment són més exigents i perquè el soroll residual de l’entorn pot descendir notablement.
Un equip que durant el dia queda emmascarat pel trànsit, l’activitat humana o la maquinària agrícola pot resultar molt més perceptible durant la matinada.
En el cas d’instal·lacions que funcionen les 24 hores, aquesta qüestió s’ha d’estudiar des del principi.
Què diu la normativa espanyola sobre el soroll de les instal·lacions energètiques?
A Espanya, el marc estatal parteix de la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, que estableix les bases per prevenir, vigilar i reduir la contaminació acústica.
Un dels seus principals desenvolupaments és el Reial decret 1367/2007, relatiu a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. Aquesta norma estableix índexs acústics, procediments d’avaluació i valors límit aplicables a diferents activitats i infraestructures.
I aquí hem de distingir dos conceptes que moltes vegades es mesclen.
Objectius de qualitat acústica i límits d’una activitat no són exactament el mateix
El Reial decret estableix objectius de qualitat acústica per a les diferents àrees acústiques.
Però, a més, contempla valors límit d’immissió aplicables a noves activitats.
Per a sectors amb predomini d’ús residencial, per exemple, la taula B1 de l’annex III estableix per a noves activitats valors de 55 dB en període de dia, 55 dB en període de vespre i 45 dB en període de nit per als corresponents índexs corregits L_K.
És important assenyalar-ho perquè trobam amb freqüència referències genèriques a 65 dB de dia i 55 dB de nit com si fossin automàticament “el límit de qualsevol instal·lació”.
No és així.
La norma distingeix entre diferents índexs, objectius, emissors i situacions.
L’avaluació correcta exigeix saber exactament quina taula, quin índex i quina normativa resulten aplicables al projecte.
També cal revisar la normativa autonòmica i municipal
La legislació estatal no és el final de l’anàlisi.
Hem de revisar:
- normativa autonòmica;
- ordenances municipals;
- planejament;
- zonificació acústica;
- condicions de l’autorització ambiental;
- declaració d’impacte ambiental;
- requisits particulars establerts per al projecte.
A les Balears, a més, existeix la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, l’àmbit de la qual inclou els emissors acústics situats al territori autonòmic i regula la prevenció, vigilància i correcció del soroll i les vibracions. La mateixa llei preveu que les ordenances municipals puguin establir límits més restrictius que els mínims corresponents.
Per això, els requisits legals mai no s’haurien de comprovar únicament amb una taula copiada d’Internet.
Cal identificar el marc concret de l’emplaçament.
Avaluació ambiental i soroll de les energies renovables
A més de la normativa acústica, determinats projectes s’han de sotmetre a procediments d’avaluació ambiental.
La Llei 21/2013 estableix les bases d’aquests procediments i obliga, quan correspon, a analitzar efectes significatius sobre factors com la població, la salut humana, la fauna, el medi ambient i altres elements durant les diferents fases del projecte.
Això té una conseqüència pràctica important.
L’estudi acústic pot formar part d’una avaluació ambiental molt més àmplia.
Aleshores no treballam simplement per comprovar un límit numèric.
Treballam per anticipar l’afecció, comparar alternatives, justificar la solució elegida i definir mesures preventives o correctores.
I aquesta diferència d’enfocament es nota molt en la qualitat d’un projecte.
Quines solucions mitiguen l’impacte acústic sobre les comunitats pròximes?
Aquesta és la segona gran pregunta que sempre ens hem de fer.
Les solucions per mitigar-ne l’impacte sobre les comunitats pròximes dependran d’on sigui el problema.
En acústica solem actuar sobre tres punts:
- la font;
- el camí de propagació;
- el receptor.
Sempre que sigui possible, preferesc actuar primer en la font.
Elegir equips més silenciosos
La solució més elegant moltes vegades consisteix a evitar generar el soroll.
Si en fase de projecte podem seleccionar un transformador, inversor, ventilador o equip auxiliar amb menor potència sonora, estarem reduint el problema des de l’origen.
Una diferència relativament petita en l’especificació acústica de cada màquina es pot convertir en una diferència important quan existeixen nombrosos equips funcionant simultàniament.
Per això les prestacions acústiques haurien de formar part dels criteris de compra de l’equipament.
No únicament la potència elèctrica, el rendiment o el cost.
Reubicar les fonts
A vegades moure un equip uns metres pot ser més eficaç que instal·lar posteriorment una gran pantalla.
Això és especialment interessant en el cas de la fotovoltaica.
Si tenim diversos centres de transformació, podem estudiar la seva posició respecte dels habitatges i reorganitzar aquells que resulten més crítics.
La modelització permet fer precisament aquestes comparacions abans d’executar l’obra.
Aprofitar la mateixa topografia
Un turó es pot convertir en un aliat.
Si existeix una elevació entre font i receptor capaç d’interrompre la línia de visió acústica, podem obtenir una reducció de nivell sense necessitat d’instal·lar una estructura artificial.
Per això la topografia no és únicament una dada que introduïm en el programa.
Es pot convertir en una eina de disseny.
Apantallaments acústics: quan funcionen
Els apantallaments són probablement una de les mesures correctores més conegudes.
Una pantalla acústica intenta dificultar la propagació directa entre font i receptor.
Però col·locar qualsevol paret en qualsevol lloc no garanteix un bon resultat.
Perquè sigui eficaç hem d’estudiar:
- altura;
- longitud;
- posició respecte de la font;
- posició respecte del receptor;
- freqüència del soroll;
- possibles reflexions;
- estanquitat;
- resistència estructural;
- condicions ambientals;
- necessitats de ventilació i manteniment.
Per regla general, interessa que la barrera estigui pròxima a la font o, en determinats casos, al receptor.
Si col·locam una pantalla massa baixa i la línia directa entre font i receptor passa àmpliament per damunt, el resultat pot ser decebedor.
Aquí torna a resultar útil la modelització.
Abans de construir un apantallament podem introduir-lo en el model, modificar-ne l’altura i comparar la reducció esperada.
A Macústica treballam precisament amb modelització i predicció de la resposta acústica de possibles mesures correctores, a més del càlcul d’apantallaments i tancaments acústics de maquinària.
Encapsulaments i tancaments
Quan el focus està localitzat, pot ser més eficaç tancar-lo acústicament.
Però apareix un problema:
molts equips necessiten refrigeració.
No podem dissenyar una cabina acústica perfecta des del punt de vista sonor si posteriorment l’equip se sobreescalfa.
Per això un encapsulament ha de combinar:
- aïllament acústic;
- absorció interior;
- ventilació;
- silenciadors quan siguin necessaris;
- accessibilitat;
- manteniment;
- seguretat contra incendis;
- requisits elèctrics.
L’enginyeria acústica s’ha d’integrar amb la resta de disciplines.
Silenciadors acústics
Quan el soroll escapa a través de conductes o sistemes de ventilació, els silenciadors es poden convertir en una solució molt eficaç.
Però s’han de dimensionar per a l’espectre concret del problema i sense generar una pèrdua de càrrega incompatible amb el funcionament de l’equip.
En funció de l’aplicació podem treballar amb diferents principis d’atenuació i configuracions.
Tractaments antivibratoris
No tot el problema viatja per l’aire.
Transformadors, bombes, ventiladors, grups auxiliars i altra maquinària també poden transmetre vibracions a estructures.
Per això a vegades hem d’estudiar sistemes antivibratoris, suports elàstics, bancades d’inèrcia o desacoblaments.
Macústica inclou entre les seves àrees de treball industrial el tractament antivibratori, el dimensionament de bancades, la identificació de fonts i la caracterització d’espectres sonors i vibratoris.
Modificar el règim de funcionament
En alguns projectes es pot estudiar una estratègia operativa específica durant els períodes acústicament més sensibles.
En aerogeneradors moderns poden existir modes de funcionament de reducció sonora.
En altres instal·lacions es poden analitzar seqüències d’operació o equips auxiliars.
Aquesta mesura s’ha d’estudiar amb cura perquè pot afectar la producció energètica.
L’objectiu no és reduir soroll a qualsevol preu.
És trobar un equilibri tècnicament raonable entre producció, funcionament i protecció acústica.
Una barrera vegetal serveix per reduir el soroll?
Aquesta pregunta apareix amb freqüència.
La vegetació pot influir en l’entorn i aportar beneficis paisatgístics, però convé ser prudents amb les expectatives acústiques.
Una línia d’arbres convencional no s’ha de tractar automàticament com si fos una pantalla acústica opaca.
Per aconseguir reduccions importants mitjançant vegetació fan falta configuracions molt concretes, amb prou profunditat i densitat, i el seu comportament depèn molt de la freqüència.
Fins i tot treballs clàssics sobre parcs eòlics varen observar efectes associats a masses vegetals i al terreny, però també advertien que barreres naturals altes pròximes a aerogeneradors podrien alterar el vent i afectar-ne el rendiment.
Per tant, en un projecte eòlic l’assumpte és especialment delicat.
La solució acústica no pot perjudicar el recurs energètic que justifica la instal·lació.
Mesurar després de construir: la comprovació final
La simulació ens permet predir.
Però una vegada posada en funcionament la instal·lació pot ser necessari mesurar per verificar.
En aquesta fase analitzam el comportament real.
Comparam els nivells obtinguts amb els criteris normatius i, quan resulta possible, també amb les previsions realitzades durant el projecte.
Aquesta comprovació pot revelar:
- equips més renouers del que s’esperava;
- defectes de manteniment;
- tons emergents;
- funcionament simultani no previst;
- vibracions;
- desviacions respecte de les dades del fabricant;
- condicions de propagació especialment desfavorables.
Per això consider que el millor enfocament és combinar predicció i assaig, no triar entre una tècnica i l’altra.
A Macústica precisament combinam assaigs i simulacions acústiques per al control del soroll i les vibracions, i en acústica ambiental realitzam estudis predictius, avaluacions, mapes de soroll i certificació mitjançant assaigs normalitzats.
Quins errors trobam amb freqüència en estudiar el soroll d’instal·lacions energètiques?
Hi ha diversos errors que intent evitar des del principi.
Utilitzar únicament una distància de seguretat
“Hi ha 500 metres fins a l’habitatge.”
Bé.
Però això encara no respon a la pregunta acústica.
Necessitam saber quines fonts existeixen, quanta potència sonora emeten i com es propaga el soroll.
Una distància per si sola no garanteix un determinat nivell.
Modelitzar sense dades acústiques fiables
Un programa acústic no corregeix unes dades d’entrada dolentes.
Si la potència sonora de l’equip és incorrecta, el mapa també ho serà.
El mateix passa si utilitzam un valor global quan el problema real és tonal.
Ignorar el període nocturn
En instal·lacions amb funcionament continu, aquest pot ser un dels escenaris crítics.
No n’hi ha prou de comprovar que durant el dia el projecte sembla compatible.
No avaluar tots els equips simultàniament
Una planta no és un transformador aïllat.
Cal considerar el conjunt de fonts que puguin funcionar de manera concurrent.
Confondre emissió i immissió
L’emissió caracteritza allò que genera la font.
La immissió es refereix al nivell que arriba al receptor o al medi receptor.
Una màquina pot tenir una potència sonora elevada i, tanmateix, generar un nivell reduït en un habitatge molt allunyat.
O al contrari: una font relativament moderada es pot convertir en problemàtica si està molt pròxima a un receptor silenciós.
Aplicar la normativa estatal sense revisar la regulació local
El projecte pot estar subjecte a requisits autonòmics, municipals i ambientals addicionals.
A les Balears, per exemple, hem de tenir present la Llei 1/2007 autonòmica a més del marc estatal i les ordenances corresponents.
Dissenyar primer i estudiar el soroll al final
Per a mi, aquest és un dels errors més cars.
Quan l’estudi acústic arriba després de tancar ubicació, equips, distribució i obra civil, el marge d’actuació és molt menor.
Moure un centre de transformació en un plànol costa poc.
Moure’l quan la planta està construïda és una altra història.
Quan s’hauria de fer l’estudi acústic?
Com més aviat, millor.
Idealment, l’anàlisi acústica hauria d’acompanyar la fase de disseny.
Primer podem fer una avaluació preliminar per identificar riscos.
Després construïm un model més detallat quan coneixem fabricants, equips, distribució i característiques definitives.
Finalment, podem validar mitjançant mesuraments després de la posada en servei.
Aquest procés permet convertir l’acústica en una variable de disseny i no en una correcció de darrera hora.
El paper de la modelització, les distàncies mínimes i els apantallaments
Si hagués de resumir com abord l’impacte acústic d’una instal·lació energètica, aquests tres conceptes hi serien sempre presents, però cadascun compleix una funció diferent.
Les distàncies mínimes poden estar condicionades per la planificació territorial, la legislació sectorial o els criteris ambientals, i a més ajuden a reduir els nivells per propagació.
La modelització ens permet saber què passarà realment en cada receptor tenint en compte les característiques del projecte.
Els apantallaments són una de les eines correctores disponibles quan necessitam reduir la propagació entre font i receptor.
Cap dels tres elements s’hauria d’estudiar de manera independent.
Una bona ubicació pot evitar la necessitat d’una pantalla.
Una bona pantalla pot permetre resoldre un focus localitzat.
I una bona modelització ens pot dir quina d’aquestes alternatives funciona abans de gastar doblers a construir-la.
Energia eòlica i fotovoltaica: dos problemes acústics diferents
Encara que ambdues s’agrupin sota el concepte d’energies renovables, acústicament no les tract de la mateixa manera.
En el cas de l’energia eòlica, m’interessen especialment:
- soroll aerodinàmic;
- característiques dels aerogeneradors;
- velocitat i direcció del vent;
- altura de les fonts;
- topografia;
- baixes freqüències;
- distribució del parc;
- receptors situats a l’entorn.
En el cas de l’energia fotovoltaica, prest especial atenció a:
- transformadors;
- inversors;
- centres de transformació;
- subestacions;
- ventilació;
- components tonals;
- distribució espacial de fonts;
- funcionament nocturn de determinats equips;
- proximitat a receptors.
Aquesta diferenciació millora molt l’estudi.
Parlar genèricament de “soroll renovable” pot ser útil per introduir el tema, però no per resoldre un projecte.
Les energies renovables poden conviure amb un bon ambient acústic
El creixement de les renovables no ha d’anar necessàriament acompanyat d’un augment inevitable dels problemes de soroll.
Tenim eines suficients per anticipar-nos.
Podem mesurar.
Podem simular.
Podem comparar alternatives.
Podem elegir equips més silenciosos.
Podem augmentar distàncies quan sigui necessari.
Podem dissenyar apantallaments, silenciadors i tancaments.
Podem verificar el resultat una vegada posada en servei la instal·lació.
I, sobretot, podem integrar l’acústica des de la fase inicial del projecte.
Els mateixos estudis realitzats sobre aerogeneradors mostren una evolució positiva de les prestacions acústiques amb el desenvolupament tecnològic.
El repte ara és que el desplegament accelerat de noves instal·lacions energètiques mantengui aquesta mateixa atenció a l’entorn.
Com plantejaria un estudi acústic d’una instal·lació renovable
La meva metodologia partiria d’una seqüència molt clara.
Primer estudiaria l’emplaçament i la normativa aplicable.
Després identificaria habitatges i altres receptors sensibles.
Caracteritzaria el soroll de fons quan resultàs necessari.
Recopilaria la informació acústica de tots els equips.
Construiria el model de propagació.
Avaluaria els escenaris de funcionament més desfavorables raonables.
Compararia el resultat amb els límits corresponents.
I, si apareix algun punt conflictiu, provaria mesures correctores dins del mateix model.
D’aquesta manera puc respondre no només a:
“Compleix?”
També puc respondre a una pregunta molt més interessant:
“Què he de canviar perquè compleixi amb prou marge?”
Aquest és, per a mi, el vertader valor d’un estudi acústic.
De la predicció a una instal·lació energèticament i acústicament viable
Quan parlam de sostenibilitat, el soroll també forma part de l’equació.
Una instal·lació pot produir electricitat renovable i, al mateix temps, necessitar mesures per reduir la seva afecció sobre les persones que viuen a prop.
No existeix cap contradicció entre ambdues coses.
Precisament l’enginyeria serveix per fer-les compatibles.
Per això, en estudiar l’impacte acústic de les energies renovables, no em qued amb la pregunta de quant de soroll genera una màquina.
M’interessa entendre com s’avaluen les emissions sonores, com arriben fins a les comunitats pròximes, quina influència tenen la distància i el terreny, què ens mostra la modelització i quines solucions podem introduir abans que el soroll es converteixi en un problema.
A Macústica Ingeniería treballam en el control de l’acústica, el soroll i les vibracions mitjançant assaigs i simulacions acústiques, incloent-hi estudis ambientals d’instal·lacions industrials i energètiques, mapes de soroll, estudis predictius i avaluació de mesures correctores.
Perquè, quan l’anàlisi acústica s’incorpora a temps, la pregunta deixa de ser únicament quant de soroll produirà una instal·lació.
La pregunta correcta passa a ser:
com podem dissenyar-la perquè el seu impacte acústic sigui compatible amb l’entorn des del primer dia?
