Quan pensem en com aprenen els nens, en com es desenvolupen, ens ve al cap allò típic: llibres amb dibuixos, jocs educatius, colors vius… Però poques vegades pensem en el que senten. I creu-me, l’entorn sonor és molt més important del que acostumem a imaginar.
Nosaltres hem pogut veure, una vegada i una altra, com el soroll que envolta un nen pot fer una diferència brutal: en la seva manera de parlar, d’entendre el que passa al seu voltant, de concentrar-se, fins i tot d’estar més tranquil o més alterat. I el millor és que moltes vegades millorar això no és tan complicat com sembla.
El so afecta com els nens aprenen, parlen i se senten
Durant la infància, els nens aprenen a parlar escoltant. Van enxampant les paraules, els tons, com parlem els adults. Però és clar, per això necessiten poder escoltar bé. Si hi ha molt de soroll de fons, ressons, veus creuades… el seu cervell ha de fer el triple d’esforç per entendre què està passant.
I què passa aleshores? Doncs que se’n cansen més, els costa més seguir una conversa o una explicació, de vegades no entenen bé el que se’ls diu i això els genera frustració o desconnexió. No és estrany que acabin amb problemes d’atenció, o amb més dificultats per parlar o expressar-se.
No és només l’aula: hi ha molts espais que hi influeixen
Pensem ràpid a les escoles, és clar. Però no són l’únic lloc on importa el so. Els nens passen molt de temps a casa, a sales d’espera, a ludoteques, a espais compartits. I a tot arreu el soroll pot fer de les seves.
Un saló amb molt de ressò, un dormitori al costat d’un carrer transitat, una sala de jocs plena de joguines sonores… Tot suma. Fins i tot quan no en som conscients, el soroll pot estar afectant la seva manera de percebre, de relacionar-se, de descansar.
I no parlem només de l’aprenentatge
Això és important: no és només que els costi més concentrar-se o aprendre’n. El soroll també pot afectar-ne el benestar. Els hi pot posar més nerviosos, més irritables. Pot fer que estiguin més cansats al final del dia, que dormin més malament, que se sentin més insegurs.
No és estrany veure un nen desbordat en un lloc sorollós. I tampoc no és casual que, quan l’entorn està més calmat, més esmorteït acústicament, estiguin més tranquils, més centrats. Canvia l’ambient, canvia la seva manera de ser-hi.
I què es pot fer? Molt més del que creus
El més bo de tot això és que millorar l’acústica no sempre requereix una obra enorme. De vegades, amb petits ajustaments, es nota moltíssim la diferència. Aquí van algunes idees que aplico constantment:
🪵 Materials que “apaguen” el soroll
Cortines gruixudes, catifes, coixins, mobles de fusta… Tot allò que absorbeixi una mica el so ajuda que l’espai no reboti tant el soroll.
🧸 Dissenyar amb l’oïda al cap
Evitar sostres alts sense tractar, o moltes superfícies dures tipus metall o plàstic. Crear racons tranquils on el nen pugui jugar o llegir sense tant enrenou al voltant.
📢 Apagar el que és innecessari
De vegades tenim de fons la tele, la música, els electrodomèstics… Tot plegat. Si no cal, es pot apagar. I si hi ha opcions més silencioses, encara millor.
Alguns nens ho necessiten més que altres
Això cal dir-ho: no tots els nens tenen la mateixa tolerància al soroll. Alguns, com els que tenen autisme, TDAH o hipersensibilitat auditiva, ho passen especialment malament en entorns molt sorollosos. Per a ells, una sala plena de ressons o estímuls sonors pot ser aclaparador, fins i tot dolorosa.
Per això, si aconseguim crear espais més amables acústicament, els estem donant una oportunitat real de sentir-vos més segurs, de participar millor, de gaudir.
No és luxe, és necessitat
Moltes vegades es pensa que això de l’acústica és un extra, estètic o tècnic. I res més lluny. Un entorn sonor cuidat és una necessitat bàsica perquè els nens creixin bé, es comuniquin millor, aprenguin sense tant esforç… i estiguin més tranquils.
I el millor: no cal gastar-se una fortuna. Amb petites accions, podem transformar el dia a dia.
T’animes a començar a escoltar l’espai amb altres orelles? Perquè creus, quan millores el so, tot canvia.
