La transici\u00f3 cap a les energies renovables \u00e9s imprescindible, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que qualsevol instal\u00b7laci\u00f3 renovable sigui ac\u00fasticament neutra. Aerogeneradors, transformadors, inversors, subestacions el\u00e8ctriques, sistemes de refrigeraci\u00f3 i altres equips auxiliars es poden convertir en fonts de soroll que s\u2019han d\u2019estudiar des de la fase de projecte.<\/p>\n
Per aix\u00f2, quan abordam l\u2019impacte ac\u00fastic de les energies renovables<\/strong>, no ens interessa quedar-nos \u00fanicament amb una xifra expressada en decibels. El que \u00e9s realment important \u00e9s con\u00e8ixer quant de soroll genera cada equip, com es propaga aquest so pel territori, quins nivells arriben als habitatges o a altres receptors sensibles i si aquests nivells compleixen els l\u00edmits establerts per la normativa aplicable.<\/p>\n Analitzar com s\u2019avaluen les emissions sonores de les instal\u00b7lacions energ\u00e8tiques<\/strong> \u00e9s, per a nosaltres, el vertader punt de partida.<\/p>\n I hi ha una ra\u00f3 senzilla: dues instal\u00b7lacions amb equips aparentment similars poden produir situacions ac\u00fastiques completament diferents depenent de la seva ubicaci\u00f3.<\/p>\n La dist\u00e0ncia fins als habitatges, la topografia, l\u2019altura de les fonts, el tipus de s\u00f2l, les condicions meteorol\u00f2giques, el r\u00e8gim de funcionament, la pres\u00e8ncia d\u2019obstacles i fins i tot la posici\u00f3 relativa entre font i receptor poden canviar de manera important el resultat.<\/p>\n Per aix\u00f2, en ac\u00fastica ambiental, calcular abans de construir sol ser bastant m\u00e9s \u00fatil que intentar corregir despr\u00e9s.<\/p>\n L\u2019impacte ac\u00fastic es pot entendre com l\u2019alteraci\u00f3 de l\u2019ambient sonor provocada per una instal\u00b7laci\u00f3 energ\u00e8tica sobre el seu entorn.<\/p>\n A la pr\u00e0ctica, no analitzam simplement si una m\u00e0quina \u201cfa soroll\u201d. Estudiam la relaci\u00f3 entre tres elements:<\/p>\n La font<\/strong>, \u00e9s a dir, l\u2019equip que genera so.<\/p>\n El cam\u00ed de propagaci\u00f3<\/strong>, que determina com viatja aquest so des de la font.<\/p>\n El receptor<\/strong>, que pot ser un habitatge, una zona residencial, un hospital, una escola, un espai protegit o qualsevol altre punt que requereixi protecci\u00f3.<\/p>\n Aquest plantejament \u00e9s especialment important en instal\u00b7lacions renovables perqu\u00e8 moltes es troben en entorns rurals amb nivells de soroll de fons relativament baixos.<\/p>\n Una font que podria passar pr\u00e0cticament desapercebuda al costat d\u2019una carretera o dins d\u2019una zona industrial pot resultar molt m\u00e9s perceptible durant la nit en un entorn rural silenci\u00f3s.<\/p>\n A m\u00e9s, no tot dep\u00e8n del nivell global expressat en dB(A). La legislaci\u00f3 espanyola contempla correccions associades, entre altres caracter\u00edstiques, a components tonals emergents, baixes freq\u00fc\u00e8ncies i car\u00e0cter impulsiu del soroll mitjan\u00e7ant \u00edndexs espec\u00edfics d\u2019avaluaci\u00f3.<\/p>\n Per tant, dir simplement que una instal\u00b7laci\u00f3 produeix \u201c40 dB\u201d aporta informaci\u00f3 incompleta si desconeixem on s\u2019han mesurat, en quines condicions, durant quant de temps i quines caracter\u00edstiques espectrals presenta aquest so.<\/p>\n No.<\/p>\n I aquesta \u00e9s una de les primeres difer\u00e8ncies que conv\u00e9 deixar clares.<\/p>\n Quan parlam del soroll generat per energies renovables<\/strong>, moltes vegades pensam immediatament en els aerogeneradors. Tanmateix, una instal\u00b7laci\u00f3 fotovoltaica tamb\u00e9 t\u00e9 equips capa\u00e7os de generar emissions ac\u00fastiques.<\/p>\n El que canvia \u00e9s l\u2019origen i el comportament d\u2019aquestes emissions.<\/p>\n Soroll dels parcs e\u00f2lics: aerodin\u00e0mica, maquin\u00e0ria i vent<\/strong><\/p>\n Els aerogeneradors poden generar principalment dos grans tipus de soroll: aerodin\u00e0mic i mec\u00e0nic<\/strong>.<\/p>\n El soroll aerodin\u00e0mic est\u00e0 relacionat amb la interacci\u00f3 de les pales amb l\u2019aire. El seu comportament dep\u00e8n de variables com la velocitat del vent, la velocitat de rotaci\u00f3, la geometria i les caracter\u00edstiques aerodin\u00e0miques de les pales.<\/p>\n El soroll mec\u00e0nic procedeix de components del mateix aerogenerador i dels seus sistemes auxiliars.<\/p>\n La literatura t\u00e8cnica fa anys que estudia aquest fenomen. Un treball presentat a Tecniac\u00fastica va analitzar tres parcs e\u00f2lics instal\u00b7lats a Castella i Lle\u00f3 en diferents moments, fent mesuraments in situ<\/em>, mapes ac\u00fastics i an\u00e0lisis espectrals. En els equips estudiats es va observar una pres\u00e8ncia important de components de baixes i mitjanes freq\u00fc\u00e8ncies i es va comprovar que els aerogeneradors m\u00e9s antics presentaven emissions m\u00e9s elevades que models posteriors, cosa que reflectia una evoluci\u00f3 favorable de les prestacions ac\u00fastiques.<\/p>\n Aquest darrer aspecte \u00e9s important.<\/p>\n No \u00e9s correcte extrapolar sense m\u00e9s ni m\u00e9s el comportament ac\u00fastic d\u2019aerogeneradors de fa vint anys a instal\u00b7lacions actuals. La tecnologia ha evolucionat i el disseny ac\u00fastic tamb\u00e9.<\/p>\n Per\u00f2 tampoc no hem de caure en l\u2019extrem contrari i assumir que, pel fet de tractar-se d\u2019equips moderns, l\u2019impacte ser\u00e0 necess\u00e0riament irrellevant.<\/p>\n Cal calcular-lo.<\/p>\n Molt\u00edssim.<\/p>\n El vent t\u00e9 una doble import\u00e0ncia.<\/p>\n D\u2019una banda, afecta el funcionament del mateix aerogenerador i, per tant, la seva emissi\u00f3 sonora.<\/p>\n De l\u2019altra, afecta la propagaci\u00f3 del soroll entre la instal\u00b7laci\u00f3 i els receptors.<\/p>\n Aix\u00f2 significa que un estudi ac\u00fastic d\u2019un parc e\u00f2lic no s\u2019hauria de limitar a introduir una pot\u00e8ncia sonora en un programa i obtenir un mapa de colors.<\/p>\n Cal analitzar correctament l\u2019escenari.<\/p>\n La direcci\u00f3 del vent pot afavorir la propagaci\u00f3 cap a determinats receptors, mentre que la topografia tamb\u00e9 modifica el camp sonor. En mesuraments realitzats en parcs e\u00f2lics s\u2019ha observat precisament com la direcci\u00f3 del vent i l\u2019orografia alteren la distribuci\u00f3 dels nivells sonors al voltant de les instal\u00b7lacions.<\/p>\n Per a mi, aquest \u00e9s un dels motius pels quals la modelitzaci\u00f3 ac\u00fastica<\/strong> resulta tan \u00fatil: permet estudiar escenaris abans que la instal\u00b7laci\u00f3 existeixi f\u00edsicament.<\/p>\n Aqu\u00ed encara existeix una certa confusi\u00f3.<\/p>\n Els m\u00f2duls fotovoltaics, evidentment, no necessiten parts m\u00f2bils per generar electricitat i normalment no constitueixen la principal font ac\u00fastica d\u2019una planta.<\/p>\n Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que una instal\u00b7laci\u00f3 fotovoltaica sigui completament silenciosa.<\/p>\n Cal mirar la resta dels seus equips.<\/p>\n Entre els principals focus podem trobar:<\/p>\n De fet, expedients recents d\u2019avaluaci\u00f3 ambiental de grans plantes fotovoltaiques identifiquen expressament inversors i transformadors com a fonts de soroll durant la fase d\u2019explotaci\u00f3.<\/p>\n Aquesta difer\u00e8ncia respecte de l\u2019e\u00f2lica resulta fonamental.<\/p>\n En un aerogenerador, la font ac\u00fastica est\u00e0 elevada i el soroll aerodin\u00e0mic t\u00e9 un pes important.<\/p>\n En una planta fotovoltaica, moltes fonts estan pr\u00f2ximes al terreny i concentrades en determinats centres el\u00e8ctrics. Aix\u00f2 obre possibilitats diferents per al seu tractament mitjan\u00e7ant ubicaci\u00f3, encapsulament, pantalles, tancaments o solucions espec\u00edfiques sobre els equips.<\/p>\n Quan analitz una instal\u00b7laci\u00f3 energ\u00e8tica, prest especial atenci\u00f3 als transformadors.<\/p>\n Per qu\u00e8?<\/p>\n Perqu\u00e8 poden presentar components tonals relacionades amb la freq\u00fc\u00e8ncia el\u00e8ctrica i els seus harm\u00f2nics, i un soroll amb caracter\u00edstiques molt diferents de les d\u2019altres fonts.<\/p>\n Des del punt de vista de la mol\u00e8stia, la pres\u00e8ncia de tons pot ser especialment rellevant.<\/p>\n Una instal\u00b7laci\u00f3 pot tenir un nivell global aparentment moderat i, tot i aix\u00ed, resultar clarament perceptible respecte del soroll de fons a causa d\u2019una component tonal.<\/p>\n Precisament per aix\u00f2 el Reial decret 1367\/2007 no es limita al nivell equivalent ponderat A, sin\u00f3 que contempla \u00edndexs corregits per tenir en compte components tonals emergents, baixes freq\u00fc\u00e8ncies o components impulsives.<\/p>\n En aquests casos, l\u2019an\u00e0lisi freq\u00fcencial adquireix tanta import\u00e0ncia com el nivell global.<\/p>\n Quan pensam en l\u2019impacte ac\u00fastic d\u2019instal\u00b7lacions renovables<\/strong>, solem centrar-nos en l\u2019explotaci\u00f3.<\/p>\n Tanmateix, una avaluaci\u00f3 ambiental completa tamb\u00e9 ha de considerar la fase d\u2019obra.<\/p>\n Moviment de terres, perforaci\u00f3, excavaci\u00f3, circulaci\u00f3 de camions, grues, muntatge d\u2019estructures i altres operacions poden produir nivells superiors als del funcionament habitual posterior.<\/p>\n La gran difer\u00e8ncia \u00e9s que normalment es tracta d\u2019una afecci\u00f3 temporal.<\/p>\n Tot i aix\u00ed, quan existeixen habitatges pr\u00f2xims, pot ser necessari establir horaris, organitzar rutes de maquin\u00e0ria, limitar determinades operacions simult\u00e0nies o fer seguiment ac\u00fastic durant els treballs.<\/p>\n La Llei 21\/2013 d\u2019avaluaci\u00f3 ambiental exigeix analitzar els possibles efectes significatius dels projectes durant les diferents fases, incloent-hi execuci\u00f3, explotaci\u00f3 i, quan correspongui, demolici\u00f3 o abandonament. El seu text consolidat va ser actualitzat per darrera vegada el novembre de 2025.<\/p>\n \u00c9s a dir, ac\u00fasticament no haur\u00edem de mirar \u00fanicament la fotografia final de la instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n Cal estudiar tot el seu cicle.<\/p>\n Aquesta \u00e9s probablement la part m\u00e9s important de tot el proc\u00e9s.<\/p>\n Un bon estudi ac\u00fastic predictiu comen\u00e7a molt abans d\u2019executar la simulaci\u00f3.<\/p>\n Primer necessitam saber quins equips poden emetre so.<\/p>\n En una instal\u00b7laci\u00f3 e\u00f2lica poden ser els mateixos aerogeneradors, transformadors i la subestaci\u00f3.<\/p>\n En una planta fotovoltaica podem trobar nombrosos centres de transformaci\u00f3 i inversors repartits pel terreny.<\/p>\n Cada focus s\u2019ha de caracteritzar ac\u00fasticament.<\/p>\n No n\u2019hi ha prou de posar un punt gen\u00e8ric anomenat \u201cplanta solar\u201d.<\/p>\n Necessitam con\u00e8ixer, sempre que sigui possible:<\/p>\n Com millors siguin les dades d\u2019entrada, m\u00e9s \u00fatil ser\u00e0 la predicci\u00f3.<\/p>\n Un altre pas que consider fonamental \u00e9s con\u00e8ixer l\u2019estat ac\u00fastic preoperacional<\/strong>.<\/p>\n \u00c9s a dir: qu\u00e8 passa actualment a l\u2019empla\u00e7ament?<\/p>\n Podem fer mesuraments per determinar quins s\u00f3n els nivells existents abans de posar en marxa el projecte.<\/p>\n Aix\u00f2 permet identificar carreteres, activitats industrials, explotacions agr\u00edcoles, fauna, vent o altres fonts que ja contribueixen a l\u2019ambient sonor.<\/p>\n A Mac\u00fastica, els estudis d\u2019ac\u00fastica ambiental es plantegen precisament a partir de mesuraments per caracteritzar l\u2019estat preoperacional, seguits de simulaci\u00f3 sonora, proposta de mesures de millora i avaluaci\u00f3 de la seva efic\u00e0cia.<\/p>\n Aquesta metodologia t\u00e9 un avantatge clar: proporciona context.<\/p>\n Sense context, una xifra ac\u00fastica perd bona part del seu significat.<\/p>\n Despr\u00e9s identificam on hem de garantir el compliment.<\/p>\n No tots els punts del mapa tenen la mateixa sensibilitat ac\u00fastica.<\/p>\n S\u00f3n especialment rellevants:<\/p>\n Aqu\u00ed apareix una q\u00fcesti\u00f3 que genera moltes preguntes: les dist\u00e0ncies m\u00ednimes<\/strong>.<\/p>\n I mereix tractar-la amb cura.<\/p>\n No existeix una \u00fanica xifra v\u00e0lida per a totes les energies renovables, tots els territoris i tots els projectes espanyols.<\/p>\n Aquest \u00e9s un punt important.<\/p>\n Trobarem recomanacions, restriccions territorials, instruments de planificaci\u00f3 i regulacions auton\u00f2miques que estableixen diferents criteris segons el lloc i el tipus de projecte.<\/p>\n La mateixa an\u00e0lisi realitzada pel MITECO per a la seva zonificaci\u00f3 ambiental mostra una gran varietat territorial en els criteris considerats per a parcs e\u00f2lics. A m\u00e9s, el model estatal utilitza 1.000 metres respecte dels nuclis urbans com a criteri de m\u00e0xima sensibilitat ambiental per a l\u2019energia e\u00f2lica seguint un principi de precauci\u00f3, mentre que el document assenyala que no va trobar una refer\u00e8ncia equivalent general a dist\u00e0ncies m\u00ednimes per a l\u2019energia fotovoltaica en els instruments analitzats.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha una cosa que conv\u00e9 recalcar:<\/p>\n una dist\u00e0ncia utilitzada en una eina de zonificaci\u00f3 ambiental no s\u2019ha de confondre autom\u00e0ticament amb una dist\u00e0ncia legal obligat\u00f2ria aplicable a qualsevol projecte.<\/strong><\/p>\n El mateix MITECO adverteix que la seva zonificaci\u00f3 \u00e9s una eina orientativa, no substitueix l\u2019avaluaci\u00f3 ambiental del projecte i s\u2019ha de complementar amb la regulaci\u00f3 territorial i auton\u00f2mica corresponent.<\/p>\n Per aix\u00f2 mai no plantejaria una instal\u00b7laci\u00f3 simplement dient:<\/p>\n \u201cSom a 500 metres, aix\u00ed que complim\u201d.<\/p>\n Ac\u00fasticament aix\u00f2 no \u00e9s suficient.<\/p>\n La propagaci\u00f3 sonora fa que, en termes generals, el nivell disminueixi a mesura que augmenta la dist\u00e0ncia.<\/p>\n Per\u00f2 el comportament real dep\u00e8n de molts m\u00e9s factors.<\/p>\n Entre aquests:<\/p>\n Un exemple pr\u00e0ctic apareix en avaluacions ambientals recents de parcs e\u00f2lics: existeixen projectes en qu\u00e8 la modelitzaci\u00f3 prediu nivells inferiors a 45 dB(A) a 200 metres d\u2019aerogeneradors o transformadors, mentre que els habitatges m\u00e9s pr\u00f2xims es troben per damunt de 500 metres. \u00c9s un resultat d\u2019aquest projecte concret, no una regla extrapolable a tots els parcs.<\/p>\n Aquesta distinci\u00f3 \u00e9s essencial.<\/p>\n Una dist\u00e0ncia no substitueix el c\u00e0lcul.<\/p>\n La modelitzaci\u00f3 ac\u00fastica<\/strong> permet representar matem\u00e0ticament la propagaci\u00f3 del so des de totes les fonts fins als receptors.<\/p>\n \u00c9s, probablement, una de les eines m\u00e9s potents per reduir l\u2019impacte ac\u00fastic d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3 abans que aparegui el problema.<\/p>\n Partim d\u2019un model digital de l\u2019entorn i hi incorporam:<\/p>\n A partir d\u2019aqu\u00ed calculam com es distribueix el soroll.<\/p>\n El resultat se sol representar mitjan\u00e7ant mapes ac\u00fastics o mapes d\u2019is\u00f2fones.<\/p>\n D\u2019una ullada podem identificar les zones amb m\u00e9s afectaci\u00f3 ac\u00fastica i comprovar quins receptors queden m\u00e9s exposats.<\/p>\n No hauria de servir \u00fanicament per omplir p\u00e0gines d\u2019un estudi.<\/p>\n El seu valor \u00e9s ajudar-nos a prendre decisions.<\/p>\n Un mapa ac\u00fastic ens pot permetre comparar, per exemple:<\/p>\n Escenari A:<\/strong> centres de transformaci\u00f3 en la seva ubicaci\u00f3 inicial.<\/p>\n Escenari B:<\/strong> despla\u00e7ament dels equips m\u00e9s pr\u00f2xims a habitatges.<\/p>\n Escenari C:<\/strong> instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019una pantalla ac\u00fastica.<\/p>\n Escenari D:<\/strong> tancament parcial de determinats focus.<\/p>\n Escenari E:<\/strong> elecci\u00f3 d\u2019equips de menor pot\u00e8ncia sonora.<\/p>\n Si simulam tots aquests escenaris podem comprovar quin ofereix una millor relaci\u00f3 entre efic\u00e0cia ac\u00fastica, viabilitat t\u00e8cnica i cost.<\/p>\n Aquesta manera de treballar \u00e9s especialment interessant perqu\u00e8 permet atacar el soroll en fase de disseny.<\/p>\n La investigaci\u00f3 sobre parcs e\u00f2lics ja va mostrar fa anys el valor de representar la distribuci\u00f3 sonora mitjan\u00e7ant mapes i analitzar conjuntament dist\u00e0ncia, vent i orografia.<\/p>\n Avui tenim eines molt m\u00e9s potents per fer-ho.<\/p>\n Una simulaci\u00f3 no \u00e9s bona simplement perqu\u00e8 el mapa tingui molts colors.<\/p>\n La seva fiabilitat dep\u00e8n de les dades que hi introdu\u00efm.<\/p>\n Pot\u00e8ncia sonora dels equips<\/strong><\/p>\n Una de les primeres q\u00fcestions \u00e9s diferenciar entre pot\u00e8ncia sonora<\/strong> i pressi\u00f3 sonora<\/strong>.<\/p>\n No s\u00f3n el mateix.<\/p>\n La pot\u00e8ncia sonora caracteritza l\u2019energia ac\u00fastica emesa per una font.<\/p>\n La pressi\u00f3 sonora \u00e9s el nivell que podem registrar en un punt determinat i dep\u00e8n, entre altres coses, de la dist\u00e0ncia i de l\u2019entorn de propagaci\u00f3.<\/p>\n Confondre ambdues magnituds pot generar errors importants.<\/p>\n Per aix\u00f2 preferim treballar amb informaci\u00f3 ac\u00fastica fiable dels fabricants i, quan resulta necessari, caracteritzar els equips mitjan\u00e7ant assaig.<\/p>\n Espectre de freq\u00fc\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n Dos equips amb el mateix nivell en dB(A) poden sonar de manera molt diferent.<\/p>\n Una an\u00e0lisi per bandes permet saber en quines freq\u00fc\u00e8ncies es concentra l\u2019energia ac\u00fastica.<\/p>\n Aix\u00f2 resulta fonamental per dissenyar mesures correctores.<\/p>\n Una barrera, un silenciador, un tancament o un material absorbent no ofereixen necess\u00e0riament la mateixa efic\u00e0cia a totes les freq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n A m\u00e9s, les baixes freq\u00fc\u00e8ncies requereixen una atenci\u00f3 especial perqu\u00e8 solen ser m\u00e9s dif\u00edcils d\u2019atenuar.<\/p>\n Simultane\u00eftat de funcionament<\/strong><\/p>\n Un altre error possible consisteix a avaluar \u00fanicament un equip quan en realitat poden funcionar vint, cinquanta o cent focus simult\u00e0niament.<\/p>\n Els nivells ac\u00fastics no se sumen aritm\u00e8ticament.<\/p>\n Se sumen logar\u00edtmicament.<\/p>\n Per tant, el nombre d\u2019equips i la seva distribuci\u00f3 espacial han d\u2019estar correctament representats en el model.<\/p>\n Per\u00edode nocturn<\/strong><\/p>\n En moltes instal\u00b7lacions energ\u00e8tiques, el per\u00edode nocturn resulta especialment cr\u00edtic.<\/p>\n Per qu\u00e8?<\/p>\n Perqu\u00e8 els l\u00edmits normalment s\u00f3n m\u00e9s exigents i perqu\u00e8 el soroll residual de l\u2019entorn pot descendir notablement.<\/p>\n Un equip que durant el dia queda emmascarat pel tr\u00e0nsit, l\u2019activitat humana o la maquin\u00e0ria agr\u00edcola pot resultar molt m\u00e9s perceptible durant la matinada.<\/p>\n En el cas d\u2019instal\u00b7lacions que funcionen les 24 hores, aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u2019ha d\u2019estudiar des del principi.<\/p>\n A Espanya, el marc estatal parteix de la Llei 37\/2003, de 17 de novembre, del soroll<\/strong>, que estableix les bases per prevenir, vigilar i reduir la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica.<\/p>\n Un dels seus principals desenvolupaments \u00e9s el Reial decret 1367\/2007<\/strong>, relatiu a zonificaci\u00f3 ac\u00fastica, objectius de qualitat i emissions ac\u00fastiques. Aquesta norma estableix \u00edndexs ac\u00fastics, procediments d\u2019avaluaci\u00f3 i valors l\u00edmit aplicables a diferents activitats i infraestructures.<\/p>\n I aqu\u00ed hem de distingir dos conceptes que moltes vegades es mesclen.<\/p>\n El Reial decret estableix objectius de qualitat ac\u00fastica<\/strong> per a les diferents \u00e0rees ac\u00fastiques.<\/p>\n Per\u00f2, a m\u00e9s, contempla valors l\u00edmit d\u2019immissi\u00f3 aplicables a noves activitats<\/strong>.<\/p>\n Per a sectors amb predomini d\u2019\u00fas residencial, per exemple, la taula B1 de l\u2019annex III estableix per a noves activitats valors de 55 dB en per\u00edode de dia, 55 dB en per\u00edode de vespre i 45 dB en per\u00edode de nit per als corresponents \u00edndexs corregits L_K.<\/p>\n \u00c9s important assenyalar-ho perqu\u00e8 trobam amb freq\u00fc\u00e8ncia refer\u00e8ncies gen\u00e8riques a 65 dB de dia i 55 dB de nit com si fossin autom\u00e0ticament \u201cel l\u00edmit de qualsevol instal\u00b7laci\u00f3\u201d.<\/p>\n No \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n La norma distingeix entre diferents \u00edndexs, objectius, emissors i situacions.<\/p>\n L\u2019avaluaci\u00f3 correcta exigeix saber exactament quina taula, quin \u00edndex i quina normativa resulten aplicables al projecte.<\/p>\n La legislaci\u00f3 estatal no \u00e9s el final de l\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n Hem de revisar:<\/p>\n A les Balears, a m\u00e9s, existeix la Llei 1\/2007, de 16 de mar\u00e7, contra la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica de les Illes Balears<\/strong>, l\u2019\u00e0mbit de la qual inclou els emissors ac\u00fastics situats al territori auton\u00f2mic i regula la prevenci\u00f3, vigil\u00e0ncia i correcci\u00f3 del soroll i les vibracions. La mateixa llei preveu que les ordenances municipals puguin establir l\u00edmits m\u00e9s restrictius que els m\u00ednims corresponents.<\/p>\n Per aix\u00f2, els requisits legals<\/strong> mai no s\u2019haurien de comprovar \u00fanicament amb una taula copiada d\u2019Internet.<\/p>\n Cal identificar el marc concret de l\u2019empla\u00e7ament.<\/p>\n A m\u00e9s de la normativa ac\u00fastica, determinats projectes s\u2019han de sotmetre a procediments d\u2019avaluaci\u00f3 ambiental.<\/p>\n La Llei 21\/2013 estableix les bases d\u2019aquests procediments i obliga, quan correspon, a analitzar efectes significatius sobre factors com la poblaci\u00f3, la salut humana, la fauna, el medi ambient i altres elements durant les diferents fases del projecte.<\/p>\n Aix\u00f2 t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e0ctica important.<\/p>\n L\u2019estudi ac\u00fastic pot formar part d\u2019una avaluaci\u00f3 ambiental molt m\u00e9s \u00e0mplia.<\/p>\n Aleshores no treballam simplement per comprovar un l\u00edmit num\u00e8ric.<\/p>\n Treballam per anticipar l\u2019afecci\u00f3, comparar alternatives, justificar la soluci\u00f3 elegida i definir mesures preventives o correctores.<\/p>\n I aquesta difer\u00e8ncia d\u2019enfocament es nota molt en la qualitat d\u2019un projecte.<\/p>\n Aquesta \u00e9s la segona gran pregunta que sempre ens hem de fer.<\/p>\n Les solucions per mitigar-ne l\u2019impacte sobre les comunitats pr\u00f2ximes<\/strong> dependran d\u2019on sigui el problema.<\/p>\n En ac\u00fastica solem actuar sobre tres punts:<\/p>\n Sempre que sigui possible, preferesc actuar primer en la font.<\/p>\n La soluci\u00f3 m\u00e9s elegant moltes vegades consisteix a evitar generar el soroll.<\/p>\n Si en fase de projecte podem seleccionar un transformador, inversor, ventilador o equip auxiliar amb menor pot\u00e8ncia sonora, estarem reduint el problema des de l\u2019origen.<\/p>\n Una difer\u00e8ncia relativament petita en l\u2019especificaci\u00f3 ac\u00fastica de cada m\u00e0quina es pot convertir en una difer\u00e8ncia important quan existeixen nombrosos equips funcionant simult\u00e0niament.<\/p>\n Per aix\u00f2 les prestacions ac\u00fastiques haurien de formar part dels criteris de compra de l\u2019equipament.<\/p>\n No \u00fanicament la pot\u00e8ncia el\u00e8ctrica, el rendiment o el cost.<\/p>\n A vegades moure un equip uns metres pot ser m\u00e9s efica\u00e7 que instal\u00b7lar posteriorment una gran pantalla.<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s especialment interessant en el cas de la fotovoltaica.<\/p>\n Si tenim diversos centres de transformaci\u00f3, podem estudiar la seva posici\u00f3 respecte dels habitatges i reorganitzar aquells que resulten m\u00e9s cr\u00edtics.<\/p>\n La modelitzaci\u00f3 permet fer precisament aquestes comparacions abans d\u2019executar l\u2019obra.<\/p>\n Un tur\u00f3 es pot convertir en un aliat.<\/p>\n Si existeix una elevaci\u00f3 entre font i receptor capa\u00e7 d\u2019interrompre la l\u00ednia de visi\u00f3 ac\u00fastica, podem obtenir una reducci\u00f3 de nivell sense necessitat d\u2019instal\u00b7lar una estructura artificial.<\/p>\n Per aix\u00f2 la topografia no \u00e9s \u00fanicament una dada que introdu\u00efm en el programa.<\/p>\n Es pot convertir en una eina de disseny.<\/p>\n Els apantallaments<\/strong> s\u00f3n probablement una de les mesures correctores m\u00e9s conegudes.<\/p>\n Una pantalla ac\u00fastica intenta dificultar la propagaci\u00f3 directa entre font i receptor.<\/p>\n Per\u00f2 col\u00b7locar qualsevol paret en qualsevol lloc no garanteix un bon resultat.<\/p>\n Perqu\u00e8 sigui efica\u00e7 hem d\u2019estudiar:<\/p>\n Per regla general, interessa que la barrera estigui pr\u00f2xima a la font o, en determinats casos, al receptor.<\/p>\n Si col\u00b7locam una pantalla massa baixa i la l\u00ednia directa entre font i receptor passa \u00e0mpliament per damunt, el resultat pot ser decebedor.<\/p>\n Aqu\u00ed torna a resultar \u00fatil la modelitzaci\u00f3.<\/p>\n Abans de construir un apantallament podem introduir-lo en el model, modificar-ne l\u2019altura i comparar la reducci\u00f3 esperada.<\/p>\n A Mac\u00fastica treballam precisament amb modelitzaci\u00f3 i predicci\u00f3 de la resposta ac\u00fastica de possibles mesures correctores<\/strong>, a m\u00e9s del c\u00e0lcul d\u2019apantallaments i tancaments ac\u00fastics de maquin\u00e0ria.<\/p>\n Quan el focus est\u00e0 localitzat, pot ser m\u00e9s efica\u00e7 tancar-lo ac\u00fasticament.<\/p>\n Per\u00f2 apareix un problema:<\/p>\n molts equips necessiten refrigeraci\u00f3.<\/p>\n No podem dissenyar una cabina ac\u00fastica perfecta des del punt de vista sonor si posteriorment l\u2019equip se sobreescalfa.<\/p>\n Per aix\u00f2 un encapsulament ha de combinar:<\/p>\n L\u2019enginyeria ac\u00fastica s\u2019ha d\u2019integrar amb la resta de disciplines.<\/p>\n Quan el soroll escapa a trav\u00e9s de conductes o sistemes de ventilaci\u00f3, els silenciadors es poden convertir en una soluci\u00f3 molt efica\u00e7.<\/p>\n Per\u00f2 s\u2019han de dimensionar per a l\u2019espectre concret del problema i sense generar una p\u00e8rdua de c\u00e0rrega incompatible amb el funcionament de l\u2019equip.<\/p>\n En funci\u00f3 de l\u2019aplicaci\u00f3 podem treballar amb diferents principis d\u2019atenuaci\u00f3 i configuracions.<\/p>\n No tot el problema viatja per l\u2019aire.<\/p>\n Transformadors, bombes, ventiladors, grups auxiliars i altra maquin\u00e0ria tamb\u00e9 poden transmetre vibracions a estructures.<\/p>\n Per aix\u00f2 a vegades hem d\u2019estudiar sistemes antivibratoris, suports el\u00e0stics, bancades d\u2019in\u00e8rcia o desacoblaments.<\/p>\n Mac\u00fastica inclou entre les seves \u00e0rees de treball industrial el tractament antivibratori, el dimensionament de bancades, la identificaci\u00f3 de fonts i la caracteritzaci\u00f3 d\u2019espectres sonors i vibratoris.<\/p>\n En alguns projectes es pot estudiar una estrat\u00e8gia operativa espec\u00edfica durant els per\u00edodes ac\u00fasticament m\u00e9s sensibles.<\/p>\n En aerogeneradors moderns poden existir modes de funcionament de reducci\u00f3 sonora.<\/p>\n En altres instal\u00b7lacions es poden analitzar seq\u00fc\u00e8ncies d\u2019operaci\u00f3 o equips auxiliars.<\/p>\n Aquesta mesura s\u2019ha d\u2019estudiar amb cura perqu\u00e8 pot afectar la producci\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p>\n L\u2019objectiu no \u00e9s reduir soroll a qualsevol preu.<\/p>\n \u00c9s trobar un equilibri t\u00e8cnicament raonable entre producci\u00f3, funcionament i protecci\u00f3 ac\u00fastica.<\/p>\n Aquesta pregunta apareix amb freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n La vegetaci\u00f3 pot influir en l\u2019entorn i aportar beneficis paisatg\u00edstics, per\u00f2 conv\u00e9 ser prudents amb les expectatives ac\u00fastiques.<\/p>\n Una l\u00ednia d\u2019arbres convencional no s\u2019ha de tractar autom\u00e0ticament com si fos una pantalla ac\u00fastica opaca.<\/p>\n Per aconseguir reduccions importants mitjan\u00e7ant vegetaci\u00f3 fan falta configuracions molt concretes, amb prou profunditat i densitat, i el seu comportament dep\u00e8n molt de la freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n Fins i tot treballs cl\u00e0ssics sobre parcs e\u00f2lics varen observar efectes associats a masses vegetals i al terreny, per\u00f2 tamb\u00e9 advertien que barreres naturals altes pr\u00f2ximes a aerogeneradors podrien alterar el vent i afectar-ne el rendiment.<\/p>\n Per tant, en un projecte e\u00f2lic l\u2019assumpte \u00e9s especialment delicat.<\/p>\n La soluci\u00f3 ac\u00fastica no pot perjudicar el recurs energ\u00e8tic que justifica la instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n La simulaci\u00f3 ens permet predir.<\/p>\n Per\u00f2 una vegada posada en funcionament la instal\u00b7laci\u00f3 pot ser necessari mesurar per verificar.<\/p>\n En aquesta fase analitzam el comportament real.<\/p>\n Comparam els nivells obtinguts amb els criteris normatius i, quan resulta possible, tamb\u00e9 amb les previsions realitzades durant el projecte.<\/p>\n Aquesta comprovaci\u00f3 pot revelar:<\/p>\n Per aix\u00f2 consider que el millor enfocament \u00e9s combinar predicci\u00f3 i assaig<\/strong>, no triar entre una t\u00e8cnica i l\u2019altra.<\/p>\n A Mac\u00fastica precisament combinam assaigs i simulacions ac\u00fastiques per al control del soroll i les vibracions, i en ac\u00fastica ambiental realitzam estudis predictius, avaluacions, mapes de soroll i certificaci\u00f3 mitjan\u00e7ant assaigs normalitzats.<\/p>\n Hi ha diversos errors que intent evitar des del principi.<\/p>\n Utilitzar \u00fanicament una dist\u00e0ncia de seguretat<\/strong><\/p>\n \u201cHi ha 500 metres fins a l\u2019habitatge.\u201d<\/p>\n B\u00e9.<\/p>\n Per\u00f2 aix\u00f2 encara no respon a la pregunta ac\u00fastica.<\/p>\n Necessitam saber quines fonts existeixen, quanta pot\u00e8ncia sonora emeten i com es propaga el soroll.<\/p>\n Una dist\u00e0ncia per si sola no garanteix un determinat nivell.<\/p>\n Modelitzar sense dades ac\u00fastiques fiables<\/strong><\/p>\n Un programa ac\u00fastic no corregeix unes dades d\u2019entrada dolentes.<\/p>\n Si la pot\u00e8ncia sonora de l\u2019equip \u00e9s incorrecta, el mapa tamb\u00e9 ho ser\u00e0.<\/p>\n El mateix passa si utilitzam un valor global quan el problema real \u00e9s tonal.<\/p>\n Ignorar el per\u00edode nocturn<\/strong><\/p>\n En instal\u00b7lacions amb funcionament continu, aquest pot ser un dels escenaris cr\u00edtics.<\/p>\n No n\u2019hi ha prou de comprovar que durant el dia el projecte sembla compatible.<\/p>\n No avaluar tots els equips simult\u00e0niament<\/strong><\/p>\n Una planta no \u00e9s un transformador a\u00efllat.<\/p>\n Cal considerar el conjunt de fonts que puguin funcionar de manera concurrent.<\/p>\n Confondre emissi\u00f3 i immissi\u00f3<\/strong><\/p>\n L\u2019emissi\u00f3 caracteritza all\u00f2 que genera la font.<\/p>\n La immissi\u00f3 es refereix al nivell que arriba al receptor o al medi receptor.<\/p>\n Una m\u00e0quina pot tenir una pot\u00e8ncia sonora elevada i, tanmateix, generar un nivell redu\u00eft en un habitatge molt allunyat.<\/p>\n O al contrari: una font relativament moderada es pot convertir en problem\u00e0tica si est\u00e0 molt pr\u00f2xima a un receptor silenci\u00f3s.<\/p>\n Aplicar la normativa estatal sense revisar la regulaci\u00f3 local<\/strong><\/p>\n El projecte pot estar subjecte a requisits auton\u00f2mics, municipals i ambientals addicionals.<\/p>\n A les Balears, per exemple, hem de tenir present la Llei 1\/2007 auton\u00f2mica a m\u00e9s del marc estatal i les ordenances corresponents.<\/p>\n Dissenyar primer i estudiar el soroll al final<\/strong><\/p>\n Per a mi, aquest \u00e9s un dels errors m\u00e9s cars.<\/p>\n Quan l\u2019estudi ac\u00fastic arriba despr\u00e9s de tancar ubicaci\u00f3, equips, distribuci\u00f3 i obra civil, el marge d\u2019actuaci\u00f3 \u00e9s molt menor.<\/p>\n Moure un centre de transformaci\u00f3 en un pl\u00e0nol costa poc.<\/p>\n Moure\u2019l quan la planta est\u00e0 constru\u00efda \u00e9s una altra hist\u00f2ria.<\/p>\n Com m\u00e9s aviat, millor.<\/p>\n Idealment, l\u2019an\u00e0lisi ac\u00fastica hauria d\u2019acompanyar la fase de disseny.<\/p>\n Primer podem fer una avaluaci\u00f3 preliminar per identificar riscos.<\/p>\n Despr\u00e9s constru\u00efm un model m\u00e9s detallat quan coneixem fabricants, equips, distribuci\u00f3 i caracter\u00edstiques definitives.<\/p>\n Finalment, podem validar mitjan\u00e7ant mesuraments despr\u00e9s de la posada en servei.<\/p>\n Aquest proc\u00e9s permet convertir l\u2019ac\u00fastica en una variable de disseny i no en una correcci\u00f3 de darrera hora.<\/p>\n Si hagu\u00e9s de resumir com abord l\u2019impacte ac\u00fastic d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3 energ\u00e8tica, aquests tres conceptes hi serien sempre presents, per\u00f2 cadascun compleix una funci\u00f3 diferent.<\/p>\n Les dist\u00e0ncies m\u00ednimes<\/strong> poden estar condicionades per la planificaci\u00f3 territorial, la legislaci\u00f3 sectorial o els criteris ambientals, i a m\u00e9s ajuden a reduir els nivells per propagaci\u00f3.<\/p>\n La modelitzaci\u00f3<\/strong> ens permet saber qu\u00e8 passar\u00e0 realment en cada receptor tenint en compte les caracter\u00edstiques del projecte.<\/p>\n Els apantallaments<\/strong> s\u00f3n una de les eines correctores disponibles quan necessitam reduir la propagaci\u00f3 entre font i receptor.<\/p>\n Cap dels tres elements s\u2019hauria d\u2019estudiar de manera independent.<\/p>\n Una bona ubicaci\u00f3 pot evitar la necessitat d\u2019una pantalla.<\/p>\n Una bona pantalla pot permetre resoldre un focus localitzat.<\/p>\n I una bona modelitzaci\u00f3 ens pot dir quina d\u2019aquestes alternatives funciona abans de gastar doblers a construir-la.<\/p>\n Encara que ambdues s\u2019agrupin sota el concepte d\u2019energies renovables, ac\u00fasticament no les tract de la mateixa manera.<\/p>\n En el cas de l\u2019energia e\u00f2lica, m\u2019interessen especialment:<\/p>\n En el cas de l\u2019energia fotovoltaica, prest especial atenci\u00f3 a:<\/p>\n Aquesta diferenciaci\u00f3 millora molt l\u2019estudi.<\/p>\n Parlar gen\u00e8ricament de \u201csoroll renovable\u201d pot ser \u00fatil per introduir el tema, per\u00f2 no per resoldre un projecte.<\/p>\n El creixement de les renovables no ha d\u2019anar necess\u00e0riament acompanyat d\u2019un augment inevitable dels problemes de soroll.<\/p>\n Tenim eines suficients per anticipar-nos.<\/p>\n Podem mesurar.<\/p>\n Podem simular.<\/p>\n Podem comparar alternatives.<\/p>\n Podem elegir equips m\u00e9s silenciosos.<\/p>\n Podem augmentar dist\u00e0ncies quan sigui necessari.<\/p>\n Podem dissenyar apantallaments, silenciadors i tancaments.<\/p>\n Podem verificar el resultat una vegada posada en servei la instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n I, sobretot, podem integrar l\u2019ac\u00fastica des de la fase inicial del projecte.<\/p>\n Els mateixos estudis realitzats sobre aerogeneradors mostren una evoluci\u00f3 positiva de les prestacions ac\u00fastiques amb el desenvolupament tecnol\u00f2gic.<\/p>\n El repte ara \u00e9s que el desplegament accelerat de noves instal\u00b7lacions energ\u00e8tiques mantengui aquesta mateixa atenci\u00f3 a l\u2019entorn.<\/p>\n La meva metodologia partiria d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia molt clara.<\/p>\n Primer estudiaria l\u2019empla\u00e7ament i la normativa aplicable.<\/p>\n Despr\u00e9s identificaria habitatges i altres receptors sensibles.<\/p>\n Caracteritzaria el soroll de fons quan result\u00e0s necessari.<\/p>\n Recopilaria la informaci\u00f3 ac\u00fastica de tots els equips.<\/p>\n Construiria el model de propagaci\u00f3.<\/p>\n Avaluaria els escenaris de funcionament m\u00e9s desfavorables raonables.<\/p>\n Compararia el resultat amb els l\u00edmits corresponents.<\/p>\n I, si apareix algun punt conflictiu, provaria mesures correctores dins del mateix model.<\/p>\n D\u2019aquesta manera puc respondre no nom\u00e9s a:<\/p>\n \u201cCompleix?\u201d<\/p>\n Tamb\u00e9 puc respondre a una pregunta molt m\u00e9s interessant:<\/p>\n \u201cQu\u00e8 he de canviar perqu\u00e8 compleixi amb prou marge?\u201d<\/p>\n Aquest \u00e9s, per a mi, el vertader valor d\u2019un estudi ac\u00fastic.<\/p>\n Quan parlam de sostenibilitat, el soroll tamb\u00e9 forma part de l\u2019equaci\u00f3.<\/p>\n Una instal\u00b7laci\u00f3 pot produir electricitat renovable i, al mateix temps, necessitar mesures per reduir la seva afecci\u00f3 sobre les persones que viuen a prop.<\/p>\n No existeix cap contradicci\u00f3 entre ambdues coses.<\/p>\n Precisament l\u2019enginyeria serveix per fer-les compatibles.<\/p>\n Per aix\u00f2, en estudiar l\u2019impacte ac\u00fastic de les energies renovables<\/strong>, no em qued amb la pregunta de quant de soroll genera una m\u00e0quina.<\/p>\n M\u2019interessa entendre com s\u2019avaluen les emissions sonores, com arriben fins a les comunitats pr\u00f2ximes, quina influ\u00e8ncia tenen la dist\u00e0ncia i el terreny, qu\u00e8 ens mostra la modelitzaci\u00f3 i quines solucions podem introduir abans que el soroll es converteixi en un problema.<\/p>\n A Mac\u00fastica Ingenier\u00eda treballam en el control de l\u2019ac\u00fastica, el soroll i les vibracions mitjan\u00e7ant assaigs i simulacions ac\u00fastiques, incloent-hi estudis ambientals d\u2019instal\u00b7lacions industrials i energ\u00e8tiques, mapes de soroll, estudis predictius i avaluaci\u00f3 de mesures correctores.<\/p>\n Perqu\u00e8, quan l\u2019an\u00e0lisi ac\u00fastica s\u2019incorpora a temps, la pregunta deixa de ser \u00fanicament quant de soroll produir\u00e0 una instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n La pregunta correcta passa a ser:<\/p>\n com podem dissenyar-la perqu\u00e8 el seu impacte ac\u00fastic sigui compatible amb l\u2019entorn des del primer dia?<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La transici\u00f3 cap a les energies renovables \u00e9s imprescindible, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que qualsevol instal\u00b7laci\u00f3 renovable sigui ac\u00fasticament neutra. Aerogeneradors, transformadors, inversors, subestacions el\u00e8ctriques, sistemes de refrigeraci\u00f3 i altres equips auxiliars es poden convertir en fonts de soroll que s\u2019han d\u2019estudiar des de la fase de projecte. Per aix\u00f2, quan abordam l\u2019impacte ac\u00fastic de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4764,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[156],"tags":[],"class_list":["post-4771","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-condicionament"],"yoast_head":"\nQu\u00e8 entenem realment per impacte ac\u00fastic de les energies renovables?<\/h2>\n
Totes les energies renovables generen el mateix soroll?<\/h2>\n
Com influeix el vent en el soroll dels aerogeneradors?<\/h2>\n
Quin soroll produeix una planta solar fotovoltaica?<\/h2>\n
\n
Transformadors: un focus ac\u00fastic que no conv\u00e9 subestimar<\/h2>\n
El soroll durant la construcci\u00f3 tamb\u00e9 forma part del problema<\/h2>\n
Com avaluam les emissions sonores d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3 energ\u00e8tica?<\/h2>\n
\n
\n
2. Caracteritzam el soroll existent abans de la instal\u00b7laci\u00f3<\/h2>\n
3. Localitzam els receptors sensibles<\/h2>\n
\n
Dist\u00e0ncia entre instal\u00b7lacions renovables i habitatges: existeix una separaci\u00f3 m\u00ednima?<\/h2>\n
La dist\u00e0ncia ajuda, per\u00f2 no substitueix un estudi ac\u00fastic<\/h2>\n
\n
Modelitzaci\u00f3 ac\u00fastica: preveure el problema abans de construir<\/h2>\n
\n
Per a qu\u00e8 serveix realment un mapa de soroll?<\/h2>\n
Quines variables ha de considerar una bona simulaci\u00f3 ac\u00fastica?<\/h2>\n
Qu\u00e8 diu la normativa espanyola sobre el soroll de les instal\u00b7lacions energ\u00e8tiques?<\/h2>\n
Objectius de qualitat ac\u00fastica i l\u00edmits d\u2019una activitat no s\u00f3n exactament el mateix<\/h2>\n
Tamb\u00e9 cal revisar la normativa auton\u00f2mica i municipal<\/h2>\n
\n
Avaluaci\u00f3 ambiental i soroll de les energies renovables<\/h2>\n
Quines solucions mitiguen l\u2019impacte ac\u00fastic sobre les comunitats pr\u00f2ximes?<\/h2>\n
\n
Elegir equips m\u00e9s silenciosos<\/h2>\n
Reubicar les fonts<\/h2>\n
Aprofitar la mateixa topografia<\/h2>\n
Apantallaments ac\u00fastics: quan funcionen<\/h2>\n
\n
Encapsulaments i tancaments<\/h2>\n
\n
Silenciadors ac\u00fastics<\/h2>\n
Tractaments antivibratoris<\/h2>\n
Modificar el r\u00e8gim de funcionament<\/h2>\n
Una barrera vegetal serveix per reduir el soroll?<\/h2>\n
Mesurar despr\u00e9s de construir: la comprovaci\u00f3 final<\/h2>\n
\n
Quins errors trobam amb freq\u00fc\u00e8ncia en estudiar el soroll d\u2019instal\u00b7lacions energ\u00e8tiques?<\/h2>\n
Quan s\u2019hauria de fer l\u2019estudi ac\u00fastic?<\/h2>\n
El paper de la modelitzaci\u00f3, les dist\u00e0ncies m\u00ednimes i els apantallaments<\/h2>\n
Energia e\u00f2lica i fotovoltaica: dos problemes ac\u00fastics diferents<\/h2>\n
\n
\n
Les energies renovables poden conviure amb un bon ambient ac\u00fastic<\/h2>\n
Com plantejaria un estudi ac\u00fastic d\u2019una instal\u00b7laci\u00f3 renovable<\/h2>\n
De la predicci\u00f3 a una instal\u00b7laci\u00f3 energ\u00e8ticament i ac\u00fasticament viable<\/h2>\n