Durant molt de temps hem assumit que el soroll era una conseq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e0cticament inevitable de viure en una ciutat. Tr\u00e0nsit, transport p\u00fablic, activitat comercial, obres, instal\u00b7lacions, oci, concentraci\u00f3 de persones\u2026 Les ciutats generen so constantment i, durant anys, bona part de les actuacions s\u2019han centrat a corregir els problemes una vegada que ja havien aparegut.<\/p>\n
A Mac\u00fastica creiem que aquest plantejament est\u00e0 canviant.<\/p>\n
Les \u201cquiet zones<\/em>\u201d urbanes s\u00f3n tend\u00e8ncia i milloren la qualitat de vida<\/strong>. I, des de la nostra experi\u00e8ncia en ac\u00fastica ambiental, considerem que el seu inter\u00e8s va molt m\u00e9s enll\u00e0 de crear petits racons on simplement hi hagi menys decibels.<\/p>\n El que \u00e9s realment interessant \u00e9s que introdueixen una nova manera de pensar la ciutat: no esperar que aparegui un problema de soroll per intentar corregir-lo, sin\u00f3 incorporar la qualitat ac\u00fastica des del mateix disseny urb\u00e0.<\/p>\n Per a nosaltres, aquest \u00e9s un dels principals canvis que haurien de produir-se a les ciutats del futur.<\/p>\n Hem de passar de combatre la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica quan ja existeix a dissenyar conscientment llocs on el so sigui compatible amb el descans, la conversa, el passeig, la concentraci\u00f3 i el benestar.<\/p>\n Quan parlem de zones de baixa contaminaci\u00f3 ac\u00fastica<\/strong>, ens referim a espais urbans la qualitat sonora dels quals es mant\u00e9 especialment protegida davant el soroll ambiental.<\/p>\n A la normativa trobem habitualment el concepte de zona tranquil\u00b7la<\/strong>, utilitzat per definir \u00e0rees on l\u2019exposici\u00f3 al soroll es mant\u00e9 per sota de determinats valors i on existeix un inter\u00e8s espec\u00edfic per conservar una bona qualitat ac\u00fastica.<\/p>\n Per\u00f2 des de Mac\u00fastica creiem que limitar aquest concepte \u00fanicament a un determinat valor expressat en decibels seria quedar-nos a mig cam\u00ed.<\/p>\n Una zona tranquil\u00b7la pot ser un parc, una pla\u00e7a interior, un corredor verd, un carrer residencial protegit del tr\u00e0nsit de pas, un passeig, un entorn escolar, un pati urb\u00e0 o fins i tot un petit espai situat relativament a prop d\u2019una avinguda transitada per\u00f2 ac\u00fasticament protegit gr\u00e0cies a la configuraci\u00f3 de l\u2019entorn.<\/p>\n L\u2019objectiu tampoc no ha de ser assolir el silenci absolut.<\/p>\n Quan treballam en ac\u00fastica sabem que el confort no consisteix simplement a eliminar tots els sons.<\/p>\n L\u2019aigua, les fulles mogudes pel vent, una conversa, els ocells o les passes d\u2019altres persones tamb\u00e9 formen part de la ciutat.<\/p>\n Una zona pot tenir activitat i, al mateix temps, oferir una bona qualitat ac\u00fastica.<\/p>\n Per aix\u00f2 cada vegada ens sembla m\u00e9s important parlar de paisatge sonor urb\u00e0<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n Per a nosaltres, aquest mat\u00eds \u00e9s fonamental.<\/p>\n Quan analitzem el confort ac\u00fastic d\u2019un espai no ens haur\u00edem de preguntar \u00fanicament quants decibels hi ha.<\/p>\n Tamb\u00e9 ens hem de preguntar quins sons hi predominen, d\u2019on procedeixen, quan apareixen i com interfereixen en les activitats que es desenvolupen en aquell lloc.<\/p>\n Dos espais amb nivells sonors relativament similars poden generar sensacions completament diferents.<\/p>\n No percebem igual una zona dominada per motors, frenades i acceleracions que una altra on predominen sons naturals, converses llunyanes o el moviment de la vegetaci\u00f3.<\/p>\n Per aix\u00f2 creiem que les ciutats han de comen\u00e7ar a plantejar-se una pregunta diferent.<\/p>\n No nom\u00e9s:<\/p>\n \u201cQuant de soroll hi ha aqu\u00ed?\u201d<\/p>\n Sin\u00f3 tamb\u00e9:<\/p>\n \u201cCom volem que soni aquest espai?\u201d<\/p>\n Aquest canvi de perspectiva transforma completament la manera com podem abordar la planificaci\u00f3 ac\u00fastica urbana.<\/p>\n La contaminaci\u00f3 ac\u00fastica no \u00e9s \u00fanicament una q\u00fcesti\u00f3 de mol\u00e8stia.<\/p>\n L\u2019exposici\u00f3 continuada al soroll afecta el descans, el son, el benestar i la qualitat de vida de les persones.<\/p>\n Per aix\u00f2, quan una ciutat protegeix ac\u00fasticament un parc, redueix el tr\u00e0nsit de pas en un carrer residencial o genera un espai m\u00e9s tranquil a prop d\u2019habitatges, escoles o centres sanitaris, no est\u00e0 actuant simplement sobre una q\u00fcesti\u00f3 est\u00e8tica o de confort.<\/p>\n Est\u00e0 millorant l\u2019entorn quotidi\u00e0 de les persones.<\/p>\n A m\u00e9s, creiem que hi ha una altra q\u00fcesti\u00f3 especialment important: la proximitat.<\/p>\n No n\u2019hi ha prou de disposar d\u2019una gran zona verda tranquil\u00b7la situada lluny de les \u00e0rees residencials.<\/p>\n Les persones necessiten poder accedir f\u00e0cilment a espais ac\u00fasticament confortables.<\/p>\n Per aix\u00f2 pensem que el vertader repte no consisteix \u00fanicament a crear algunes zones tranquil\u00b7les a\u00efllades, sin\u00f3 a desenvolupar una xarxa d\u2019espais urbans de baixa contaminaci\u00f3 ac\u00fastica<\/strong> distribu\u00efts per la ciutat.<\/p>\n Petits parcs, carrers pacificats, places protegides, corredors verds o itineraris per a vianants poden formar part d\u2019aquesta xarxa.<\/p>\n Aqu\u00ed \u00e9s on entra l\u2019enginyeria ac\u00fastica.<\/p>\n Quan estudiem un espai urb\u00e0 analitzem tres elements fonamentals: les fonts de soroll, la propagaci\u00f3 del so i els receptors.<\/p>\n A partir d\u2019aqu\u00ed podem estudiar diferents estrat\u00e8gies.<\/p>\n Quan parlem de quiet zones creiem que \u00e9s especialment important analitzar conjuntament planificaci\u00f3, vegetaci\u00f3, paviments i barreres naturals<\/strong>, perqu\u00e8 rarament existeix una \u00fanica soluci\u00f3 capa\u00e7 de resoldre tots els problemes ac\u00fastics d\u2019un entorn urb\u00e0.<\/p>\n L\u2019objectiu \u00e9s combinar diferents eines de manera intel\u00b7ligent.<\/p>\n A Mac\u00fastica considerem que una de les millors mesures contra el soroll \u00e9s evitar que el problema arribi a produir-se.<\/p>\n I aix\u00f2 significa incorporar criteris ac\u00fastics des de les primeres fases del planejament.<\/p>\n Abans de desenvolupar un nou barri o una nova infraestructura podem preguntar-nos:<\/p>\n On seran les principals fonts de soroll?<\/p>\n On se situaran els habitatges?<\/p>\n Quina orientaci\u00f3 tindran els edificis?<\/p>\n On seran els dormitoris?<\/p>\n Podem generar fa\u00e7anes protegides?<\/p>\n On seran els patis i les zones de descans?<\/p>\n Podem utilitzar altres edificis com a protecci\u00f3 davant el tr\u00e0nsit?<\/p>\n Com es propagar\u00e0 el soroll d\u2019una carretera pel nou desenvolupament?<\/p>\n Totes aquestes q\u00fcestions es poden analitzar abans de construir.<\/p>\n I fer-ho canvia completament el resultat.<\/p>\n La disposici\u00f3 dels edificis, per exemple, es pot utilitzar per generar espais interiors protegits del tr\u00e0nsit.<\/p>\n Un bloc correctament orientat pot actuar com a pantalla ac\u00fastica per a un pati, una pla\u00e7a interior o una zona residencial.<\/p>\n Des del nostre punt de vista, aquesta manera de treballar \u00e9s molt m\u00e9s eficient que construir primer i descobrir despr\u00e9s que necessitem introduir mesures correctores.<\/p>\n Quan pensem en ciutats tranquil\u00b7les \u00e9s habitual parlar de vegetaci\u00f3.<\/p>\n Arbres, arbustos, jardins i corredors verds poden contribuir a crear espais m\u00e9s agradables i a millorar la percepci\u00f3 del paisatge sonor.<\/p>\n Per\u00f2 des de Mac\u00fastica creiem que \u00e9s important explicar aquest punt amb rigor.<\/p>\n No n\u2019hi ha prou de plantar una filera d\u2019arbres i assumir que el soroll desapareixer\u00e0.<\/p>\n El comportament ac\u00fastic d\u2019una massa vegetal dep\u00e8n de molts factors: la seva profunditat, densitat, altura, distribuci\u00f3 i relaci\u00f3 entre la font sonora i el receptor.<\/p>\n En molts entorns urbans, on l\u2019espai disponible \u00e9s limitat, la reducci\u00f3 directa del nivell de soroll \u00fanicament mitjan\u00e7ant vegetaci\u00f3 pot no ser suficient.<\/p>\n Per aix\u00f2 l\u2019hem de combinar amb altres estrat\u00e8gies.<\/p>\n Tanmateix, la vegetaci\u00f3 t\u00e9 tamb\u00e9 un component perceptiu molt rellevant.<\/p>\n Un espai dominat visualment per arbres, plantes i elements naturals es pot percebre com m\u00e9s agradable que un altre sotm\u00e8s a un nivell sonor similar per\u00f2 envoltat de tr\u00e0nsit, asfalt i maquin\u00e0ria.<\/p>\n Per aix\u00f2, quan parlem de paisatge sonor<\/strong>, no analitzem \u00fanicament com es propaga f\u00edsicament el so.<\/p>\n Tamb\u00e9 ens interessa com les persones experimenten aquest entorn.<\/p>\n Una altra de les eines que podem utilitzar es troba directament a la superf\u00edcie dels carrers.<\/p>\n El contacte entre els pneum\u00e0tics i el paviment forma part del soroll generat pel tr\u00e0nsit rodat, especialment a determinades velocitats.<\/p>\n Per aix\u00f2 existeixen paviments i mescles dissenyats per reduir el soroll produ\u00eft durant el rodolament.<\/p>\n En determinats escenaris, l\u2019\u00fas de paviments de baixa emissi\u00f3 ac\u00fastica o asfalts fonoabsorbents<\/strong> pot formar part d\u2019una estrat\u00e8gia global de reducci\u00f3 del soroll urb\u00e0.<\/p>\n Per\u00f2 tampoc no existeix un paviment ac\u00fastic que funcioni igual en qualsevol situaci\u00f3.<\/p>\n Quan estudiem aquestes solucions hem de tenir en compte factors com la velocitat de circulaci\u00f3, el tipus de tr\u00e0nsit, el percentatge de vehicles pesants, l\u2019estat del ferm, el manteniment i l\u2019envelliment del paviment.<\/p>\n Per a nosaltres, aquesta \u00e9s precisament una de les claus de l\u2019urbanisme ac\u00fastic: no cercar solucions miraculoses, sin\u00f3 combinar decisions compatibles entre si.<\/p>\n Quan existeix una font important de soroll tamb\u00e9 podem actuar sobre el recorregut que segueix el so.<\/p>\n I aix\u00f2 no significa necess\u00e0riament instal\u00b7lar una pantalla ac\u00fastica convencional.<\/p>\n La mateixa topografia ens pot ajudar.<\/p>\n Talussos, desnivells, monticles enjardinats i determinades configuracions del terreny poden contribuir a generar apantallament ac\u00fastic.<\/p>\n A m\u00e9s, aquest tipus de solucions es poden integrar millor dins del paisatge urb\u00e0 que determinats elements artificials.<\/p>\n Per\u00f2, com passa amb qualsevol barrera ac\u00fastica, el seu disseny \u00e9s fonamental.<\/p>\n Quan estudiem una soluci\u00f3 d\u2019aquest tipus analitzem la seva posici\u00f3, altura, longitud i relaci\u00f3 geom\u00e8trica amb la font i amb els receptors.<\/p>\n Una barrera col\u00b7locada en una posici\u00f3 incorrecta pot tenir un efecte molt menor del que s\u2019esperava.<\/p>\n Per aix\u00f2 les simulacions ac\u00fastiques resulten especialment \u00fatils.<\/p>\n Ens permeten estudiar diferents alternatives abans de construir-les i preveure quina soluci\u00f3 pot oferir un millor comportament.<\/p>\n Si una de les principals fonts de contaminaci\u00f3 ac\u00fastica urbana \u00e9s el transport, qualsevol nou model de ciutat ha d\u2019analitzar tamb\u00e9 la mobilitat.<\/p>\n Reduir el tr\u00e0nsit innecessari, reorganitzar itineraris, evitar la circulaci\u00f3 de pas per determinats carrers residencials, afavorir els despla\u00e7aments a peu i en bicicleta o gestionar adequadament les velocitats pot produir canvis importants en l\u2019entorn ac\u00fastic.<\/p>\n Per\u00f2 hi ha un mat\u00eds que considerem important.<\/p>\n Una Zona de Baixes Emissions<\/strong> i una zona de baixa contaminaci\u00f3 ac\u00fastica<\/strong> no s\u00f3n exactament el mateix.<\/p>\n Poden compartir mesures i objectius, per\u00f2 no s\u00f3n conceptes equivalents.<\/p>\n Les Zones de Baixes Emissions se centren fonamentalment en la reducci\u00f3 de determinats contaminants associats a la mobilitat.<\/p>\n Una zona tranquil\u00b7la es defineix des del punt de vista de la qualitat ac\u00fastica.<\/p>\n Fins i tot amb l\u2019electrificaci\u00f3 dels vehicles continuar\u00e0 existint soroll de rodolament, especialment a determinades velocitats.<\/p>\n Per aix\u00f2 creiem que una ciutat ac\u00fasticament saludable ha de combinar mobilitat, planificaci\u00f3 urban\u00edstica i control del soroll.<\/p>\n Des de Mac\u00fastica considerem que no haur\u00edem de definir una zona com a tranquil\u00b7la \u00fanicament perqu\u00e8, subjectivament, \u201csembla silenciosa\u201d.<\/p>\n Disposem d\u2019eines t\u00e8cniques per estudiar-la.<\/p>\n Una de les m\u00e9s importants s\u00f3n els mapes de soroll<\/strong>.<\/p>\n Per a nosaltres, un mapa de soroll no \u00e9s simplement un pl\u00e0nol ple de colors.<\/p>\n \u00c9s una representaci\u00f3 de com es distribueix el so en un territori.<\/p>\n Ens permet identificar zones especialment exposades, detectar \u00e0rees protegides, estudiar la propagaci\u00f3 de determinades fonts i analitzar quina poblaci\u00f3 o quins edificis es poden veure afectats.<\/p>\n A m\u00e9s, podem complementar aquesta informaci\u00f3 mitjan\u00e7ant mesuraments ac\u00fastics i models predictius.<\/p>\n En la nostra feina d\u2019ac\u00fastica ambiental duim a terme precisament aquest tipus d\u2019an\u00e0lisis.<\/p>\n Podem caracteritzar una situaci\u00f3 existent mitjan\u00e7ant mesuraments, desenvolupar models de propagaci\u00f3 sonora i estudiar diferents escenaris abans de decidir quines mesures aplicar.<\/p>\n I aix\u00f2 t\u00e9 un avantatge molt important.<\/p>\n No necessitem actuar a cegues.<\/p>\n Podem preguntar-nos:<\/p>\n Qu\u00e8 passaria si redu\u00efm el tr\u00e0nsit?<\/p>\n I si modificam la velocitat?<\/p>\n Quin efecte tindria una pantalla ac\u00fastica?<\/p>\n On s\u2019hauria de col\u00b7locar un tal\u00fas?<\/p>\n Com canvia el resultat si modificam la posici\u00f3 dels edificis?<\/p>\n Podem generar un pati protegit?<\/p>\n Fins on arribaria realment la millora ac\u00fastica?<\/p>\n La simulaci\u00f3 ens permet convertir aquestes preguntes en decisions t\u00e8cniques.<\/p>\n <\/p>\n Evidentment, els nivells sonors s\u00f3n essencials per analitzar qualsevol situaci\u00f3 ac\u00fastica.<\/p>\n Treballam amb indicadors objectius que permeten avaluar l\u2019exposici\u00f3 al soroll i comprovar el compliment dels valors establerts per la normativa.<\/p>\n Per\u00f2 quan parlam de quiet zones<\/em> creiem que tamb\u00e9 hem d\u2019ampliar la nostra mirada.<\/p>\n Dos llocs poden presentar valors ac\u00fastics similars i generar experi\u00e8ncies completament diferents.<\/p>\n En un podem escoltar principalment tr\u00e0nsit.<\/p>\n En un altre poden predominar sons naturals.<\/p>\n Per aix\u00f2 el nombre de decibels \u00e9s imprescindible, per\u00f2 no sempre explica per si mateix tot el paisatge sonor.<\/p>\n L\u2019enginyeria ac\u00fastica i la percepci\u00f3 dels usuaris no s\u2019haurien d\u2019entendre com a enfocaments enfrontats.<\/p>\n Per a nosaltres, s\u00f3n complementaris.<\/p>\n El mesurament ens permet con\u00e8ixer qu\u00e8 passa f\u00edsicament.<\/p>\n La percepci\u00f3 ens ajuda a entendre com viuen les persones aquest entorn.<\/p>\n Ens sembla especialment \u00fatil veure exemples europeus d\u2019espais dissenyats per oferir silenci i benestar enmig del soroll urb\u00e0<\/strong>, perqu\u00e8 demostren que aquest model ja es comen\u00e7a a aplicar.<\/p>\n Algunes ciutats estan passant d\u2019una gesti\u00f3 purament correctiva a una planificaci\u00f3 ac\u00fastica molt m\u00e9s preventiva.<\/p>\n <\/p>\n El cas de Saragossa ens sembla especialment interessant perqu\u00e8 introdueix el soroll des de les fases inicials del planejament.<\/p>\n Aix\u00f2 permet analitzar la disposici\u00f3 dels edificis, la ubicaci\u00f3 de zones verdes, la proximitat a infraestructures i la creaci\u00f3 d\u2019espais protegits abans d\u2019executar nous desenvolupaments.<\/p>\n Per a nosaltres, aquesta \u00e9s una de les principals lli\u00e7ons.<\/p>\n L\u2019ac\u00fastica no hauria d\u2019apar\u00e8ixer \u00fanicament al final del projecte com una comprovaci\u00f3 normativa.<\/p>\n Pot formar part del disseny des del principi.<\/p>\n Un bon projecte ac\u00fastic pot comen\u00e7ar molt abans de seleccionar un a\u00efllament o dissenyar una pantalla.<\/p>\n Pot comen\u00e7ar simplement decidint on col\u00b7locar un carrer o com orientar un edifici.<\/p>\n <\/p>\n H\u00e8lsinki aporta un altre enfocament que considerem especialment interessant.<\/p>\n La ciutat ha treballat no nom\u00e9s amb mapes i dades ac\u00fastiques, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la percepci\u00f3 dels seus habitants per identificar llocs considerats tranquils o agradables.<\/p>\n I els resultats mostren una cosa que creiem molt important.<\/p>\n Una quiet zone<\/em> no ha de ser necess\u00e0riament un gran parc.<\/p>\n Tamb\u00e9 pot ser un petit pati, una zona verda de proximitat o un espai relativament protegit dins d\u2019un teixit urb\u00e0 dens.<\/p>\n Aix\u00f2 obre moltes possibilitats.<\/p>\n No totes les ciutats disposen de grans superf\u00edcies on crear nous parcs.<\/p>\n Per\u00f2 pr\u00e0cticament qualsevol ciutat pot estudiar petits refugis ac\u00fastics distribu\u00efts pels seus barris.<\/p>\n Un altre aspecte que considerem fonamental \u00e9s no centrar tota la gesti\u00f3 ac\u00fastica \u00fanicament en les zones problem\u00e0tiques.<\/p>\n Evidentment, hem d\u2019actuar all\u00e0 on existeix contaminaci\u00f3 ac\u00fastica.<\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 hem de protegir aquells espais que ja presenten una bona qualitat sonora.<\/p>\n Si un parc, una zona residencial o un corredor verd t\u00e9 actualment nivells baixos de soroll, conservar aquesta situaci\u00f3 pot ser tan important com reduir el soroll en un altre punt conflictiu.<\/p>\n Des del nostre punt de vista, la gesti\u00f3 ac\u00fastica d\u2019una ciutat hauria de treballar sempre en aquestes dues direccions:<\/p>\n corregir els problemes existents i protegir la qualitat ac\u00fastica que encara conservam.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n A Mac\u00fastica treballam habitualment sobre problemes ac\u00fastics que ja existeixen.<\/p>\n Apareix una mol\u00e8stia.<\/p>\n Feim mesuraments.<\/p>\n Identificam les fonts.<\/p>\n Analitzam la propagaci\u00f3.<\/p>\n I estudiam possibles solucions.<\/p>\n Aquesta feina continuar\u00e0 essent necess\u00e0ria.<\/p>\n Per\u00f2 creiem que l\u2019ac\u00fastica urbana ha d\u2019avan\u00e7ar cada vegada m\u00e9s cap a un model preventiu.<\/p>\n Si sabem per endavant que una carretera generar\u00e0 determinats nivells sonors, podem estudiar la posici\u00f3 dels edificis abans de construir-los.<\/p>\n Si sabem que un parc presenta una bona qualitat ac\u00fastica, podem intentar evitar que noves fonts alterin aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n Si un nou desenvolupament es troba al costat d\u2019una infraestructura important, podem dissenyar des de l\u2019inici fa\u00e7anes i espais exteriors protegits.<\/p>\n Si volem crear un corredor tranquil, podem analitzar conjuntament tr\u00e0nsit, velocitat, paviments, vegetaci\u00f3, edificis i espai p\u00fablic.<\/p>\n L\u2019ac\u00fastica deixa llavors de ser \u00fanicament una mesura correctora.<\/p>\n Es converteix en una eina de disseny urb\u00e0.<\/p>\n Tamb\u00e9 volem insistir en una cosa que considerem important: no totes les solucions funcionen igual a tot arreu.<\/p>\n Un carrer estret entre edificis t\u00e9 un comportament ac\u00fastic molt diferent del d\u2019una gran avinguda oberta.<\/p>\n Un centre hist\u00f2ric presenta uns condicionants diferents dels d\u2019una nova urbanitzaci\u00f3.<\/p>\n Un passeig mar\u00edtim t\u00e9 unes fonts de soroll i unes condicions de propagaci\u00f3 diferents de les d\u2019un pol\u00edgon industrial o un barri residencial.<\/p>\n Per aix\u00f2 no creiem que existeixi una recepta universal per crear una quiet zone<\/em>.<\/p>\n Primer hem de comprendre el problema.<\/p>\n Despr\u00e9s el podem mesurar.<\/p>\n Posteriorment el podem modelitzar.<\/p>\n I finalment podem estudiar quines actuacions tenen m\u00e9s sentit.<\/p>\n Aquesta \u00e9s, precisament, la l\u00f2gica amb qu\u00e8 treballam en enginyeria ac\u00fastica.<\/p>\n <\/p>\n A les Balears creiem que aquest model pot tenir un potencial especialment interessant.<\/p>\n Els nostres municipis conviuen amb tr\u00e0nsit, activitat tur\u00edstica, restauraci\u00f3, oci, infraestructures i zones residencials, per\u00f2 tamb\u00e9 existeix una relaci\u00f3 especialment intensa amb l\u2019espai exterior, els passeigs, les places i el paisatge.<\/p>\n Per aix\u00f2 consideram que la qualitat ac\u00fastica urbana hauria d\u2019ocupar cada vegada m\u00e9s espai dins de la planificaci\u00f3.<\/p>\n Una pla\u00e7a, un passeig, una zona verda, un entorn escolar o un carrer residencial no s\u2019haurien d\u2019analitzar \u00fanicament per la seva est\u00e8tica o per la seva funcionalitat.<\/p>\n Tamb\u00e9 ens podem preguntar:<\/p>\n A Mac\u00fastica creiem que incorporar simulacions ac\u00fastiques a nous desenvolupaments, estudiar mapes de soroll, identificar zones amb bona qualitat sonora i analitzar itineraris tranquils pot ajudar a crear municipis m\u00e9s confortables.<\/p>\n No cal transformar una ciutat sencera de cop.<\/p>\n Podem comen\u00e7ar identificant quins espais mereixen ser protegits i on petites intervencions podrien produir millores importants.<\/p>\n <\/p>\n Quan elaboram un mapa de soroll obtenim una representaci\u00f3 de la situaci\u00f3 ac\u00fastica actual.<\/p>\n Per\u00f2 nosaltres veim aquests mapes com una cosa m\u00e9s.<\/p>\n Tamb\u00e9 es poden convertir en eines de planificaci\u00f3.<\/p>\n Els podem utilitzar per analitzar qu\u00e8 podria passar si canvia una carretera, es construeix una urbanitzaci\u00f3, es reorganitza el tr\u00e0nsit o apareix una nova infraestructura.<\/p>\n La modelitzaci\u00f3 ens permet estudiar escenaris futurs.<\/p>\n Per aix\u00f2 un mapa ac\u00fastic no ens ha de dir \u00fanicament on existeix soroll avui.<\/p>\n Tamb\u00e9 ens pot ajudar a decidir on no volem tenir-ne dem\u00e0<\/strong>.<\/p>\n Aquest canvi ens sembla especialment important.<\/p>\n No creiem que la ciutat del futur hagi de ser una ciutat completament silenciosa.<\/p>\n Tampoc consideram que ho hagi de ser.<\/p>\n Les ciutats s\u00f3n activitat, comer\u00e7, mobilitat, trobades, cultura i conviv\u00e8ncia.<\/p>\n Tot aix\u00f2 genera so.<\/p>\n El vertader objectiu hauria de ser evitar que una part d\u2019aquests sons es converteixi permanentment en contaminaci\u00f3 ac\u00fastica.<\/p>\n Volem habitatges amb fa\u00e7anes protegides.<\/p>\n Patis on puguem conversar.<\/p>\n Parcs on predominin sons agradables.<\/p>\n Carrers residencials sense tr\u00e0nsit de pas constant.<\/p>\n Entorns escolars ac\u00fasticament cuidats.<\/p>\n Espais sanitaris protegits.<\/p>\n Places on l\u2019activitat pugui conviure amb el descans de les persones que hi viuen al voltant.<\/p>\n En definitiva, creiem que hem d\u2019incorporar el so dins de les mateixes decisions que ja prenem sobre arquitectura, mobilitat, paisatge i urbanisme.<\/p>\n Per a nosaltres, aquesta \u00e9s la idea que resumeix tot aquest canvi.<\/p>\n Durant d\u00e8cades hem dissenyat les ciutats pensant on col\u00b7locar edificis, carreteres, arbres, places, instal\u00b7lacions i serveis.<\/p>\n Ara disposam d\u2019eines per estudiar tamb\u00e9 quines conseq\u00fc\u00e8ncies ac\u00fastiques tindran totes aquestes decisions.<\/p>\n I creiem que les hem d\u2019utilitzar.<\/p>\n Les zones de baixa contaminaci\u00f3 ac\u00fastica<\/strong> no s\u2019haurien d\u2019entendre com una curiositat urban\u00edstica.<\/p>\n Es poden convertir en una pe\u00e7a important de les ciutats saludables.<\/p>\n La planificaci\u00f3 ens pot allunyar de determinades fonts.<\/p>\n La disposici\u00f3 dels edificis pot crear espais protegits.<\/p>\n La vegetaci\u00f3 pot millorar l\u2019entorn f\u00edsic i perceptiu.<\/p>\n Els paviments poden contribuir a reduir determinats components del soroll del tr\u00e0nsit.<\/p>\n Els talussos i les barreres poden modificar la propagaci\u00f3 sonora.<\/p>\n La mobilitat pot reduir fonts innecess\u00e0ries.<\/p>\n Els mapes de soroll ens permeten localitzar conflictes.<\/p>\n Els mesuraments ens permeten con\u00e8ixer la realitat.<\/p>\n I les simulacions ac\u00fastiques ens ajuden a preveure qu\u00e8 passar\u00e0 abans d\u2019executar una soluci\u00f3.<\/p>\n A Mac\u00fastica Ingenier\u00eda<\/strong> treballam precisament des d\u2019aquesta perspectiva: mesuram, analitzam i simulam el comportament ac\u00fastic per trobar solucions reals i eficaces<\/strong>.<\/p>\n Treballam en ac\u00fastica ambiental mitjan\u00e7ant estudis ac\u00fastics, mapes de soroll, mesuraments, simulacions i avaluaci\u00f3 de mesures correctores o preventives.<\/p>\n El nostre objectiu no \u00e9s aconseguir ciutats mudes.<\/p>\n Volem contribuir a crear ciutats on el soroll es gestioni de manera intel\u00b7ligent i on la qualitat ac\u00fastica formi part del mateix disseny urb\u00e0.<\/p>\n Potser d\u2019aqu\u00ed a uns anys deixarem de considerar excepcional trobar un lloc tranquil enmig d\u2019una ciutat.<\/p>\n Potser comen\u00e7arem a exigir-ho com una caracter\u00edstica normal d\u2019un entorn urb\u00e0 ben dissenyat.<\/p>\n I aquest \u00e9s, per a nosaltres, el vertader valor de les quiet zones<\/em><\/strong>: no aconseguir ciutats sense so, sin\u00f3 crear ciutats que hagin apr\u00e8s a escoltar abans de dissenyar<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Durant molt de temps hem assumit que el soroll era una conseq\u00fc\u00e8ncia pr\u00e0cticament inevitable de viure en una ciutat. Tr\u00e0nsit, transport p\u00fablic, activitat comercial, obres, instal\u00b7lacions, oci, concentraci\u00f3 de persones\u2026 Les ciutats generen so constantment i, durant anys, bona part de les actuacions s\u2019han centrat a corregir els problemes una vegada que ja havien aparegut. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4758,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[158],"tags":[],"class_list":["post-4769","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ambiental-ca"],"yoast_head":"\nQu\u00e8 entenem per zones de baixa contaminaci\u00f3 ac\u00fastica?<\/h2>\n
Una ciutat tranquil\u00b7la no ha de ser necess\u00e0riament una ciutat silenciosa<\/h2>\n
Per qu\u00e8 creiem que les ciutats necessiten zones tranquil\u00b7les<\/h2>\n
Com dissenyem una zona de baixa contaminaci\u00f3 ac\u00fastica<\/h2>\n
Incorporar l\u2019ac\u00fastica des de la planificaci\u00f3 urbana<\/h2>\n
Vegetaci\u00f3: una eina important, per\u00f2 no una soluci\u00f3 m\u00e0gica<\/h2>\n
Paviments de baixa emissi\u00f3 sonora<\/h2>\n
Barreres naturals i disseny del terreny<\/h2>\n
Reduir el tr\u00e0nsit de pas tamb\u00e9 \u00e9s reduir soroll<\/h2>\n
Com sabem si una zona \u00e9s realment tranquil\u00b7la?<\/h2>\n
Mesurar decibels \u00e9s necessari, per\u00f2 hem d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0<\/h2>\n
Qu\u00e8 podem aprendre de les quiet zones<\/em> europees<\/h2>\n
Saragossa: pensar en el soroll abans de construir<\/h3>\n
H\u00e8lsinki: combinar mesuraments i percepci\u00f3 ciutadana<\/h3>\n
Madrid: protegir els espais que ja funcionen b\u00e9<\/h3>\n
El vertader canvi \u00e9s prevenir<\/h2>\n
No existeix una \u00fanica soluci\u00f3 per a totes les ciutats<\/h2>\n
Zones de baixa contaminaci\u00f3 ac\u00fastica a les Balears<\/h2>\n
Com volem que soni aquest lloc?<\/h2>\n
Els mapes de soroll tamb\u00e9 poden servir per dissenyar el futur<\/h2>\n
La ciutat del futur no ser\u00e0 silenciosa<\/h2>\n
Dissenyar una ciutat tamb\u00e9 significa decidir com volem que soni<\/h2>\n