Durant molt de temps, quan parl\u00e0vem d’arquitectura, parl\u00e0vem gaireb\u00e9 sempre del que es veu: la llum natural, els materials, els colors, les proporcions, la distribuci\u00f3 o l’est\u00e8tica d’un espai. I tot aix\u00f2 importa, per descomptat. Per\u00f2 hi ha una dimensi\u00f3 que sol passar desapercebuda fins que comen\u00e7a a molestar-nos: el so.<\/p>\n
L’ac\u00fastica i la neuroarquitectura es troben precisament aqu\u00ed, en aquest punt en el qual l’espai deixa de ser nom\u00e9s alguna cosa que mirem i comen\u00e7a a ser una cosa que sentim. Perqu\u00e8 un edifici no sols es contempla: s’escolta, s’habita, s’interpreta amb el cos i es processa amb el cervell.<\/p>\n
En la pr\u00e0ctica, ho veiem una vegada i una altra: el so afecta directament el nostre benestar, estr\u00e8s, productivitat i concentraci\u00f3. No \u00e9s una frase feta. Una aula amb massa reverberaci\u00f3 pot dificultar l’aprenentatge. Una oficina amb soroll constant pot esgotar mentalment fins i tot abans d’acabar la jornada. Un hospital soroll\u00f3s pot interferir en el descans d’un pacient. I un habitatge mal a\u00efllat pot convertir una cosa tan quotidiana com dormir, llegir o treballar a casa en una experi\u00e8ncia inc\u00f2moda.<\/p>\n
La neuroarquitectura estudia com els espais influeixen en el nostre comportament, emocions i processos mentals. I dins d’aquest enfocament, l’ac\u00fastica t\u00e9 un paper decisiu, perqu\u00e8 l’o\u00efda mai s’apaga del tot. Fins i tot quan intentem ignorar un soroll, el nostre sistema nervi\u00f3s continua registrant-lo.<\/p>\n
<\/p>\n
La neuroarquitectura analitza com l’entorn constru\u00eft impacta en el cervell, les emocions, la conducta i les capacitats cognitives. Tradicionalment s’ha parlat molt de llum, color, formes o distribuci\u00f3, per\u00f2 el so \u00e9s igual d’important. De fet, els espais multisensorials no poden dissenyar-se pensant \u00fanicament en la vista. L’o\u00efda, el tacte, l’olfacte i la percepci\u00f3 corporal tamb\u00e9 condicionen com ens sentim en un lloc.<\/p>\n
Quan parlem de neuroarquitectura ac\u00fastica ens referim a dissenyar espais que tinguin en compte la percepci\u00f3 del so, com es propaga el soroll, com respon el cervell davant determinats est\u00edmuls i quines condicions ac\u00fastiques afavoreixen la calma, l’atenci\u00f3, la comunicaci\u00f3 o el descans.<\/p>\n
Aix\u00f2 implica treballar amb dos conceptes que sovint es confonen:<\/p>\n
Una sala pot estar ben a\u00efllada de l’exterior i, aix\u00ed i tot, sonar malament per dins. I al rev\u00e9s: pot tenir bons materials absorbents, per\u00f2 continuar sofrint soroll procedent del carrer, instal\u00b7lacions o espais confrontants. Per aix\u00f2, quan parlem de benestar ac\u00fastic, no n’hi ha prou amb \u201cposar panells\u201d: cal diagnosticar, mesurar, simular i dissenyar.<\/p>\n
El so t\u00e9 una particularitat: arriba r\u00e0pid, ens envolta i moltes vegades no podem decidir deixar de percebre-ho. Podem tancar els ulls, per\u00f2 no podem tancar les o\u00efdes de la mateixa manera.<\/p>\n
El cervell processa els est\u00edmuls sonors connectant-los amb l’atenci\u00f3, la mem\u00f2ria i les emocions. Alguns sons s’interpreten com a segurs; uns altres activen una resposta d’alerta. Per aix\u00f2 una alarma, un cop inesperat o una conversa constant al nostre voltant poden alterar l’estat d’\u00e0nim, encara que intentem concentrar-nos en una altra cosa. DECIBEL explica aquest vincle entre so, sistema l\u00edmbic, mem\u00f2ria, atenci\u00f3 i resposta emocional, destacant que determinats sorolls poden augmentar la tensi\u00f3, la irritabilitat i la fatiga mental.<\/p>\n
Aqu\u00ed \u00e9s on l’ac\u00fastica deixa de ser un assumpte merament t\u00e8cnic i es converteix en una eina de salut ambiental. Un exc\u00e9s de soroll de fons obliga el cervell a filtrar informaci\u00f3 de manera constant. Una reverberaci\u00f3 elevada dificulta entendre la paraula. Un so impredictible mant\u00e9 el cos en vigil\u00e0ncia. I tot aix\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n
No sempre ho identifiquem al moment. A vegades simplement notem que estem m\u00e9s cansats, m\u00e9s irritables o menys productius. Per\u00f2 l’origen pot estar en l’entorn sonor.<\/p>\n
Per aix\u00f2 t\u00e9 tant sentit explorar com aplicar principis ac\u00fastics i psicol\u00f2gics en el disseny arquitect\u00f2nic, no com una tend\u00e8ncia decorativa, sin\u00f3 com una necessitat real per a crear espais m\u00e9s humans.<\/p>\n
El soroll molest no \u00e9s nom\u00e9s una incomoditat. \u00c9s un est\u00edmul que el cos pot interpretar com a amena\u00e7a, especialment quan \u00e9s intens, constant, impredictible o dif\u00edcil de controlar.<\/p>\n
L’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut considera el soroll ambiental com un problema rellevant de salut p\u00fablica. En les seves recomanacions per a Europa, planteja reduir l’exposici\u00f3 al soroll de tr\u00e0nsit rodat per sota de 53 dB Lden i 45 dB Lnight, i tamb\u00e9 estableix valors espec\u00edfics per a ferrocarril, aeronaus i aerogeneradors.<\/p>\n
Aquests valors no s\u00f3n simples n\u00fameros t\u00e8cnics. Ens recorden que el so t\u00e9 efectes acumulatius. No es tracta nom\u00e9s de si un soroll \u201cmolesta\u201d en un moment concret, sin\u00f3 de quant temps estem exposats, en quin horari, amb quina intensitat i en quin context.<\/p>\n
En un habitatge, el soroll nocturn pot afectar el somni. En una oficina, el soroll continu pot dificultar la concentraci\u00f3. En una escola, la mala ac\u00fastica pot reduir la comprensi\u00f3 verbal. En un hospital, el soroll pot interferir en la recuperaci\u00f3. L’ac\u00fastica, per tant, no hauria d’abordar-se al final del projecte, quan ja apareixen les queixes, sin\u00f3 des de l’inici del disseny.<\/p>\n
Un dels errors m\u00e9s habituals \u00e9s pensar que l’objectiu de l’ac\u00fastica \u00e9s eliminar tot so. No \u00e9s aix\u00ed. El silenci absolut pot resultar fins i tot estrany o inc\u00f2mode. L’important \u00e9s crear un entorn sonor adequat per a l’activitat que es desenvolupar\u00e0.<\/p>\n
Un restaurant necessita controlar la reverberaci\u00f3 perqu\u00e8 conversar sigui agradable, per\u00f2 no t\u00e9 per qu\u00e8 sonar com una biblioteca. Una oficina necessita zones de concentraci\u00f3 i zones col\u00b7laboratives, cadascuna amb criteris ac\u00fastics diferents. Una escola necessita claredat de la paraula. Un hospital necessita descans, privacitat i reducci\u00f3 d’alarmes innecess\u00e0ries. Un habitatge necessita protecci\u00f3 enfront del soroll exterior i una sensaci\u00f3 de calma interior.<\/p>\n
El confort ac\u00fastic apareix quan el so acompanya a l’\u00fas de l’espai. Quan no envaeix. Quan no obliga a elevar la veu. Quan no genera fatiga. Quan no converteix una tasca senzilla en un esfor\u00e7 mental.<\/p>\n
La neuroarquitectura aporta aqu\u00ed una mirada fonamental: l’entorn no \u00e9s neutre. El disseny pot activar, calmar, distreure, protegir o esgotar. I l’ac\u00fastica participa directament en aquesta resposta.<\/p>\n
Per a dissenyar espais saludables no n’hi ha prou amb parlar de sensacions. Cal mesurar. Alguns par\u00e0metres clau s\u00f3n:<\/p>\n
Aqu\u00ed \u00e9s on una empresa especialitzada en enginyeria ac\u00fastica aporta valor real: assajos, simulacions ac\u00fastiques, diagn\u00f2stic i solucions adaptades. Mac\u00fastica Ingenier\u00eda, per exemple, treballa espec\u00edficament en el control de l’ac\u00fastica, el soroll i les vibracions mitjan\u00e7ant assajos i simulacions ac\u00fastiques, amb \u00e0rees com a ac\u00fastica arquitect\u00f2nica, ac\u00fastica de sales, ac\u00fastica industrial i ac\u00fastica ambiental.<\/p>\n
En una escola, el so influeix directament en l’atenci\u00f3, la comprensi\u00f3 i el rendiment. Si una aula t\u00e9 massa reverberaci\u00f3, el missatge del professor perd claredat. Si hi ha soroll de fons, els alumnes han de fer un esfor\u00e7 extra per a entendre. I aquest esfor\u00e7 no afecta a tots per igual: nens petits, alumnat amb dificultats auditives, estudiants que aprenen en una segona llengua o persones amb necessitats educatives especials poden veure’s especialment perjudicats.<\/p>\n
Per aix\u00f2, quan diem que el so afecta directament el nostre benestar, estr\u00e8s, productivitat i concentraci\u00f3, en una escola haur\u00edem d’afegir tamb\u00e9 aprenentatge, mem\u00f2ria i participaci\u00f3.<\/p>\n
L’OMS recomana menys de 35 dB(A) en aules per a permetre bones condicions d’ensenyament i aprenentatge. A m\u00e9s, guies de disseny ac\u00fastic escolar com BB93 estableixen temps de reverberaci\u00f3 orientatius exigents per a aules, amb refer\u00e8ncies habituals de 0,6 segons en aules de prim\u00e0ria de nova construcci\u00f3 i 0,8 segons en secund\u00e0ria.<\/p>\n
Qu\u00e8 significa aix\u00f2 en la pr\u00e0ctica? Que el disseny ac\u00fastic d’un col\u00b7legi no pot limitar-se a evitar que entre soroll del carrer. Tamb\u00e9 cal controlar el so dins de l’aula: sostres absorbents, panells adequats, distribuci\u00f3 coherent, portes amb bon a\u00efllament, control d’instal\u00b7lacions i materials que redueixin la reflexi\u00f3 sonora.<\/p>\n
Una aula visualment bonica pot fracassar si sona malament. I una intervenci\u00f3 ac\u00fastica ben plantejada pot millorar l’atenci\u00f3 sense canviar la metodologia educativa.<\/p>\n
En oficines, especialment en espais oberts, el problema no sol ser un \u00fanic soroll molt fort. Sovint \u00e9s la suma de converses creuades, anomenades, notificacions, impressores, climatitzaci\u00f3, passos, reunions improvisades i reverberaci\u00f3. El resultat \u00e9s un entorn que sembla din\u00e0mic, per\u00f2 que pot generar sobrec\u00e0rrega cognitiva.<\/p>\n
Plug&Go ho resumeix des de la perspectiva del benestar corporatiu: el soroll funciona com un factor invisible d’estr\u00e8s en oficines i entorns col\u00b7laboratius, mentre que el benestar ac\u00fastic implica controlar la reverberaci\u00f3, reduir el soroll de fons, diferenciar zones segons activitat i incorporar materials fonoabsorbents.<\/p>\n
Una oficina ac\u00fasticament ben dissenyada no \u00e9s necess\u00e0riament una oficina silenciosa. \u00c9s una oficina organitzada per usos. Necessita espais per a col\u00b7laborar, per\u00f2 tamb\u00e9 espais per a concentrar-se. Necessita sales de reuni\u00f3 on s’entengui b\u00e9 la paraula, per\u00f2 tamb\u00e9 zones on una crida no envaeixi deu llocs de treball. Necessita privacitat ac\u00fastica, no sols privacitat visual.<\/p>\n
Aqu\u00ed torna a encaixar la idea d’explorar com aplicar principis ac\u00fastics i psicol\u00f2gics en el disseny arquitect\u00f2nic. No es tracta \u00fanicament d’instal\u00b7lar solucions t\u00e8cniques, sin\u00f3 d’entendre com treballa la gent, quines tasques requereixen concentraci\u00f3, quines zones generen m\u00e9s soroll i quin nivell d’est\u00edmul sonor afavoreix o perjudica el rendiment.<\/p>\n
Un bon disseny pot incloure cabines per a crides, sales petites per a reunions r\u00e0pides, materials absorbents en sostres i parets, moquetes o paviments que redueixin impacte, mobiliari amb comportament ac\u00fastic, barreres parcials i una distribuci\u00f3 que separi activitats incompatibles.<\/p>\n
<\/p>\n
En hospitals, cl\u00edniques i centres sanitaris, l’ac\u00fastica t\u00e9 una dimensi\u00f3 especialment sensible. El pacient necessita descansar. El personal sanitari necessita comunicar-se amb claredat. Les alarmes han de ser audibles, per\u00f2 no generar un ambient de tensi\u00f3 constant. I la privacitat de les converses tamb\u00e9 importa.<\/p>\n
El soroll hospitalari pot procedir d’alarmes, carros, portes, climatitzaci\u00f3, converses, avisos, equips m\u00e8dics, passadissos i visites. Encara que molts d’aquests sons formen part de l’activitat normal del centre, la seva acumulaci\u00f3 pot afectar el descans i augmentar la percepci\u00f3 d’estr\u00e8s.<\/p>\n
Diversos estudis assenyalen que l’OMS suggereix que els nivells sonors mitjans en hospitals no haurien de superar aproximadament els 35 dB(A), amb m\u00e0xims nocturns pr\u00f2xims a 40 dB(A) en determinats contextos. Encara que en la pr\u00e0ctica molts hospitals superen aquests valors, la dada serveix com a refer\u00e8ncia: l’ambient ac\u00fastic sanitari ha de dissenyar-se, no improvisar-se.<\/p>\n
En hospitals, la soluci\u00f3 no \u00e9s simplement \u201cbaixar el volum\u201d. Cal pensar en materials, distribuci\u00f3, absorci\u00f3 sonora, control d’instal\u00b7lacions, reducci\u00f3 de soroll d’impacte, protocols d’alarmes, privacitat entre habitacions i disseny de zones d’espera menys estressants.<\/p>\n
Quan l’entorn sonor \u00e9s m\u00e9s amable, l’espai comunica seguretat. I aquesta sensaci\u00f3 importa molt en llocs on les persones solen estar vulnerables, preocupades o cansades.<\/p>\n
En habitatges, l’ac\u00fastica sol convertir-se en prioritat quan ja existeix un problema: ve\u00efns, tr\u00e0nsit, locals pr\u00f2xims, instal\u00b7lacions, baixants, ascensors, reverberaci\u00f3 interior o soroll d’impacte. No obstant aix\u00f2, el confort sonor hauria de formar part del disseny des del principi.<\/p>\n
Una casa pot ser preciosa i, aix\u00ed i tot, resultar esgotadora si t\u00e9 massa ress\u00f2, si entra soroll de tr\u00e0nsit per les finestres, si se senten converses d’habitatges confrontants o si les instal\u00b7lacions generen brunzits constants.<\/p>\n
En la llar, la neuroarquitectura ac\u00fastica cerca una cosa molt concreta: que cada estada acompanyi la seva funci\u00f3. El dormitori ha d’afavorir el somni. El sal\u00f3 ha de permetre conversa i descans. Un despatx a casa ha de facilitar concentraci\u00f3. Una cuina oberta ha de controlar reverberaci\u00f3 i soroll d’electrodom\u00e8stics. I les zones exteriors, si n’hi ha, han de protegir-se en la mesura que sigui possible del soroll ambiental.<\/p>\n
L’ac\u00fastica saludable no consisteix \u00fanicament a eliminar el negatiu. Tamb\u00e9 consisteix a incorporar sons positius o, almenys, permetre que apareguin.<\/p>\n
Els sons naturals, com a aigua, vent, pluja o ocells, solen associar-se amb calma i recuperaci\u00f3 emocional.<\/p>\n
Aix\u00f2 no significa que basti amb posar una font decorativa o una llista de reproducci\u00f3 relaxant. Si l’espai t\u00e9 mala ac\u00fastica, qualsevol so afegit pot convertir-se en m\u00e9s soroll. Primer cal controlar l’ambient sonor; despr\u00e9s, si t\u00e9 sentit, es poden incorporar est\u00edmuls agradables.<\/p>\n
La m\u00fasica tamb\u00e9 pot ser una eina poderosa, per\u00f2 ha d’adaptar-se a l’\u00fas de l’espai. No \u00e9s el mateix m\u00fasica per a una zona d’espera, un gimn\u00e0s, un restaurant, una consulta o un habitatge. El volum, el ritme, la freq\u00fc\u00e8ncia, la repetici\u00f3 i la qualitat del sistema de reproducci\u00f3 influeixen en l’experi\u00e8ncia.<\/p>\n
Cada projecte necessita un diagn\u00f2stic espec\u00edfic, per\u00f2 hi ha solucions habituals que es repeteixen en molts espais:<\/p>\n
La clau est\u00e0 a no aplicar solucions gen\u00e8riques. Un panell ac\u00fastic mal triat o mal col\u00b7locat pot aportar poc. Una finestra excel\u00b7lent no resoldr\u00e0 un problema de soroll transm\u00e8s per estructura. Una sala amb molt de vidre, formig\u00f3 i superf\u00edcies dures necessitar\u00e0 un tractament distint a una altra amb t\u00e8xtils, fusta i volum redu\u00eft.<\/p>\n
Un dels grans problemes del disseny arquitect\u00f2nic \u00e9s que l’ac\u00fastica sol apar\u00e8ixer tard. Primer es defineix la forma, l’est\u00e8tica, els materials, la distribuci\u00f3 i les instal\u00b7lacions. Despr\u00e9s, quan l’edifici ja est\u00e0 en \u00fas, apareixen les queixes: \u201chi ha molt de ress\u00f2\u201d, \u201cno s’ent\u00e9n b\u00e9\u201d, \u201cse sent tot\u201d, \u201cno es pot treballar\u201d, \u201cels pacients no descansen\u201d, \u201cels alumnes es distreuen\u201d.<\/p>\n
Corregir un problema ac\u00fastic a posteriori gaireb\u00e9 sempre \u00e9s m\u00e9s complex que prevenir-ho. A vegades implica obres, canvis de materials, limitacions est\u00e8tiques o costos superiors. Per aix\u00f2, integrar l’ac\u00fastica des de fases primerenques \u00e9s m\u00e9s eficient i m\u00e9s coherent amb la neuroarquitectura.<\/p>\n
Si acceptem que l’espai influeix en el cervell, les emocions i el comportament, llavors el so no pot ser una decisi\u00f3 secund\u00e0ria. Ha de formar part del projecte des del primer moment.<\/p>\n
Per a aplicar aquests principis amb rigor, conv\u00e9 seguir una metodologia clara.<\/p>\n
Primer, cal entendre l’\u00fas de l’espai. S’estudiar\u00e0, treballar, descansar, conversar, esperar, recuperar-se, vendre, ensenyar, crear? Cada activitat t\u00e9 necessitats ac\u00fastiques distintes.<\/p>\n
Despr\u00e9s, cal identificar fonts de soroll: exteriors, interiors, instal\u00b7lacions, activitat humana, impactes, vibracions o transmissi\u00f3 entre recintes.<\/p>\n
El seg\u00fcent pas \u00e9s mesurar o simular. Aqu\u00ed entren assajos ac\u00fastics, mapes de soroll, c\u00e0lculs d’a\u00efllament, temps de reverberaci\u00f3 i models predictius.<\/p>\n
A continuaci\u00f3, es defineixen objectius: nivells m\u00e0xims de soroll, temps de reverberaci\u00f3, privacitat, intel\u00b7ligibilitat, confort o compliment normatiu.<\/p>\n
Finalment, es dissenyen solucions constructives i de condicionament: materials, gruixos, sistemes, distribuci\u00f3, tractaments absorbents, barreres, tancaments, suports antivibratoris o canvis en instal\u00b7lacions.<\/p>\n
Aquest enfocament permet unir ci\u00e8ncia, arquitectura i experi\u00e8ncia humana. Exactament el que busca la neuroarquitectura: dissenyar espais que no sols funcionin en pla, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el cos i en la ment.<\/p>\n
L’arquitectura del benestar no pot quedar-se en espais bonics per a fotografiar. Necessitem espais que es puguin viure b\u00e9. I aix\u00f2 inclou com sonen.<\/p>\n
L’ac\u00fastica i la neuroarquitectura ens obliguen a fer-nos preguntes m\u00e9s profundes: aquest espai calma o activa? Ajuda a concentrar-se o dispersa? Protegeix el descans o l’interromp? Afavoreix la comunicaci\u00f3 o la dificulta? Redueix l’estr\u00e8s o l’acumula?<\/p>\n
En escoles, oficines i hospitals, aquestes preguntes tenen conseq\u00fc\u00e8ncies directes. En habitatges, tamb\u00e9. Perqu\u00e8 el so forma part de la nostra vida di\u00e0ria, encara que moltes vegades nom\u00e9s ho notem quan comen\u00e7a a molestar-nos.<\/p>\n
Per aix\u00f2, incorporant estudis cient\u00edfics, par\u00e0metres recomanats i exemples d’escoles, oficines i hospitals, podem passar d’una arquitectura centrada \u00fanicament en la imatge a una arquitectura veritablement orientada al benestar.<\/p>\n
En Mac\u00fastica ho sabem b\u00e9: controlar l’ac\u00fastica, el soroll i les vibracions no consisteix nom\u00e9s a reduir decibels. Consisteix a millorar la forma en qu\u00e8 les persones habiten els espais. Perqu\u00e8 quan un lloc sona millor, tamb\u00e9 es pensa millor, es descansa millor, s’apr\u00e8n millor i es viu millor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Durant molt de temps, quan parl\u00e0vem d’arquitectura, parl\u00e0vem gaireb\u00e9 sempre del que es veu: la llum natural, els materials, els colors, les proporcions, la distribuci\u00f3 o l’est\u00e8tica d’un espai. I tot aix\u00f2 importa, per descomptat. Per\u00f2 hi ha una dimensi\u00f3 que sol passar desapercebuda fins que comen\u00e7a a molestar-nos: el so. L’ac\u00fastica i la neuroarquitectura […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4685,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"default","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[158],"tags":[],"class_list":["post-4694","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ambiental-ca"],"yoast_head":"\n